Les Barnahus, els serveis integrals que la Generalitat va posar en marxa per als menors víctimes de violència sexual, estan sota mínims. Dels vint-i-sis professionals que treballen a les catorze cases que hi ha en tot Catalunya, només sis continuen als seus llocs, mentre que la resta de places, o estan vacants o el nou personal encara no està format. Aquesta situació està provocant que es retardin les atencions a les criatures i una sobrecàrrega de feina per als professionals que s'hi han quedat.

En els últims sis anys, els casos coneguts de violència sexual contra criatures s'han multiplicat per cinc, i han passat de 2,8 cada 10.000 habitants (2018) a 16 (2024). Només en aquest últim exercici, els expedients oberts per aquest motiu s'han més que duplicat. En aquest període, el que ha canviat és l'obertura el 2020 de la primera Barnahus a Tarragona, un servei importat d'Islàndia que tracta el menor d'edat agredit des del punt de vista mèdic i social, però també policial i judicial. Des de llavors, el departament de Drets Socials ha implementat aquest tipus d'atenció a 13 municipis més i ha fet aflorar 2.897 casos nous, és a dir, s'atenen vuit menors cada dia víctimes d'agressions sexuals.

El departament de Drets Socials de la Generalitat ha obert a la ciutat de Barcelona una nova Barnahus, la casa de les xiquetes i els xiquets. Es tracta d’un recurs especialitzat per atendre infants i adolescents víctimes de violència sexual i les seves famílies. La de la capital catalana és l’única Barnahus del país que està integrada per dos serveis i, per tant, compta amb el doble de professionals per respondre a les necessitats de la població.

La posada en pràctica del model Barnahus permetrà quadruplicar la xifra de casos d'abusos a menors detectats en els pròxims anys. De fet, això mateix va passar a Tarragona en el primer any d'aquest servei d'atenció integral a les criatures que han patit agressions sexuals. En una visita a les noves instal·lacions que cobriran la ciutat de Barcelona, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha apuntat aquest divendres que poden aflorar uns 3.600 casos nous cada any. De moment, els treballadors tenen a sobre la taula una seixantena d'expedients.

Cinc declaracions i vuit anys i mig després de denunciar, l’andalusa Carmen Corrales espera encara que es jutgi el seu avi matern per haver-la agredit sexualment des dels 10 fins als 14 anys. No va ser fins que en va fer 17 que es va sentir amb forces per explicar a una germana tot el que li havia fet una persona amb qui se suposava que els unia una relació d’amor i confiança. L’avi, en canvi, es va aprofitar de la neta per violentar-la demanant-li mantenir el “secret”. Aquest és el patró de la gran majoria de les violències sexuals contra la infància (també en dones adultes), ja que en vuit de cada deu casos els agressors són homes procedents del seu nucli familiar o d’amistat, persones de qui no es desconfia, cosa que desmunta el mite que són "monstres" anònims.

La demarcació del Camp de Tarragona és la que més menors d'edat víctimes d'agressions sexuals atén a Catalunya. Concretament, una mica més del doble que la Barcelona metropolitana i les Terres de l'Ebre i fins a sis cops més que les comarques barcelonines. "No és que hi hagi més depredadors sexuals", ha explicat la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, sinó que el procés de detecció i de denúncia s'ha simplificat gràcies al pla pilot engegat el 2020 amb el projecte Barnahus, que permet atendre les criatures i els adolescents que han patit algun tipus d'agressió sota un mateix sostre per evitar que hagin d'anar d'un lloc a un altre repetint el seu testimoni. El model, que s'implementarà aquest any a tot el país amb 12 centres més, "posa el menor al centre" i són els professionals (policies, psicòlegs, fiscals i jutges) els que s'hi acosten, adaptant-se a l'edat i la maduresa dels menors.

L'estrès, la por o fins i tot la vergonya són sentiments habituals entre criatures i adolescents que han patit abusos sexuals, a qui se’ls fa difícil explicar què els passa pel cap. Per trencar aquest bloqueig mental, a la casa Barnahus de Tarragona, un centre de la Generalitat pioner a l'Estat en l’atenció integral a aquestes víctimes, han introduït a la teràpia psicològica els gossos, amb qui els nens interactuen per guanyar autoconfiança i relaxar-se en un intent de facilitar-los l’obertura.