De Joaquim Rubió i Ors (Barcelona,1818-1899) en tenim una imatge d’home seriós. Fill de menestrals, va ser sobretot un autor romàntic. Romàntic en el sentit de voler una regeneració de la literatura, la política, la societat i, fins i tot, els instruments de poder. A la seva biografia hi consta que va ser poeta, se’l coneix sobretot com lo Gaiter del Llobregat, historiador, dramaturg, assagista i rector de la Universitat de Barcelona. Però abans de convertir-se en un respectat acadèmic, el 1840, va ser un home jove que creia que s’enamorava cada vegada que el desig el trastornava. O això almenys es desprèn del retrat que n’ha fet Albert Mestres a Sentimental (Angle). Aquest Rubió i Ors, fill de l’impressor i llibreter Josep Rubió i Lluch, va patir molt la moral i la repressió de l’època que li va tocar viure.