Marta Sánchez (Barcelona, 1995) s'ha fet un lloc entre les dones més fortes del món. Quan era petita, passava molt de temps dins de l'aigua per fer natació sincronitzada. Ara també, però en una disciplina totalment oposada: ara neda fort en una de les tres etapes de l'Ironman, les famoses carreres de triatló que consisteixen en nedar 3,86 quilòmetres, fer 180,25 quilòmetres en bicicleta i córrer una marató (42,2 quilòmetres).

D'anar en cadira de rodes a completar l'Ironman Calella-Barcelona. Axel Lupiáñez, un professor de 36 anys de Gavà que fa uns anys va patir un greu accident, va ser capaç de protagonitzar una heroïcitat. Durant molts mesos va pensar que mai més podria fer esport i, en canvi, va poder acabar una prova que consta de 3,8 quilòmetres nedant, 180 en bici i 42,2 corrent.

L’esport no és una qüestió d’edat. Tothom pot calçar-se unes vambes, sortir al portal de casa i començar a córrer. No hi ha millor mostra que els tres atletes que expliquen a l’ARA com, després dels 70, encara es poden fer Ironmans, maratons i curses populars. Però, mentre que l’edat no és un impediment, el gènere sí. Les dones que ara tenen aquesta edat van tenir prohibida la pràctica esportiva durant molt temps. I, si sumem això a les diferències hormonals, els problemes ossis durant i després de la menopausa, la doble jornada laboral a la feina i a casa i el càrrec dels fills en una societat heteropatriarcal, fa gairebé impossible trobar exemples de dones d'aquesta edat que corrin.

Els ulls de la Maria s'il·luminen quan despenja la bici de la paret. Preparada amb el casc, les ulleres i les sabatilles ben ajustades, està a punt per seguir avançant. Arribar a aquest precís moment ha sigut una suma de molts instants complicats i una lluita interna dolorosa. Fa dos anys la seva vida es va truncar i va caure al buit: l'aïllament va ser l'única solució per passar el dol per la mort de la seva germana de 21 anys. Va perdre el seu pilar fonamental i tot va trontollar. L'esport va esdevenir el seu refugi. "Vaig fer una llista de coses que la meva germana i jo volíem fer però no vam tenir temps. Entre elles, un triatló. Vaig voler començar a fer totes aquelles coses que nosaltres volíem fer, per les dues". Per deixar de sobreviure i tornar a viure li calia un objectiu, una força per refer-se de tot el que va passar al Ralli Vidrieiro.