Els ulls de la Maria s'il·luminen quan despenja la bici de la paret. Preparada amb el casc, les ulleres i les sabatilles ben ajustades, està a punt per seguir avançant. Arribar a aquest precís moment ha sigut una suma de molts instants complicats i una lluita interna dolorosa. Fa dos anys la seva vida es va truncar i va caure al buit: l'aïllament va ser l'única solució per passar el dol per la mort de la seva germana de 21 anys. Va perdre el seu pilar fonamental i tot va trontollar. L'esport va esdevenir el seu refugi. "Vaig fer una llista de coses que la meva germana i jo volíem fer però no vam tenir temps. Entre elles, un triatló. Vaig voler començar a fer totes aquelles coses que nosaltres volíem fer, per les dues". Per deixar de sobreviure i tornar a viure li calia un objectiu, una força per refer-se de tot el que va passar al Ralli Vidrieiro.