La primavera del 1967 uns treballadors construïen una pista d’aterratge per a un petit aeroport a prop de Chichén Itzá, una antiga i important ciutat maia, quan es van topar amb el que semblaven restes humanes. Un equip d’arqueòlegs ràpidament es va desplaçar a aquella zona de la península mexicana de Yucatán i, en excavar, van trobar una cambra subterrània o chultún, el que en la mitologia d’aquella civilització mesoamericana constituïa l’entrada a l’inframon dels morts. I d’allà van recuperar les restes òssies d’uns 106 nens i nadons, que no mostraven signes de violència i semblaven formar part d’un santuari.

Els maies tenien un calendari ritual de 260 dies, una mesura del temps que sobreviu encara entre algunes comunitats indígenes del sud de Mèxic i Guatemala, i que té en compte els cicles del Sol, la Lluna i el planeta Venus. Hi ha una data, el 7 cèrvid, que continua utilitzant-se i que es representa amb una cara de cèrvid i una línia i un punt negre al damunt. Aquesta és la figura que s'ha localitzat al jaciment de Las Pinturas, al nord de Guatemala. Segons les anàlisis de carboni 14, l'anotació va ser escrita entre el 300 i el 200 aC, i és la més antiga localitzada i datada fins ara. Demostra que els maies ja tenien una complexa tradició escrita, que combinava els textos i les imatges, molt abans del què es pensava.