Pol Batlle (Gavà, 1992) rescata unes cançons que va compondre quan va poder tornar a escriure després que l'Alzheimer aclaparés la seva mare. Aquelles composicions formen part d'A caballo voy (2025), un EP que ofereix el testimoni d'un músic que va necessitar un parell d'anys per entendre quin era el camí que havia de seguir, tant en la música com en la vida. Després va venir el disc Salt mortal (2022) i les gires amb Rita Payés, la cantant i trombonista amb qui té dues filles. De tot plegat en parla aprofitant una estona lliure entre les obligacions artístiques i les pròpies de la doble paternitat, i uns dies abans del concert a El Molino de Barcelona del 6 de juny.

Rita Payés (Vilassar de Mar, 1999) fa un salt endavant de gran magnitud amb l'àlbum De camino al camino (Sony, 2024). Després de Como la piel (2021), el disc compartit amb la seva mare, Elisabeth Roma, la cantant i trombonista del Maresme assumeix personalment l'autoria de totes les cançons, que canta en castellà, català i anglès. Folklores diferents, jazz i cançó van del bracet en un treball notable en què, a més de la família, col·laboren artistes com Sílvia Pérez Cruz, Lucia Fumero, Toni Vaquet, Yerai Cortés i La Tania. El presenta el 17 de juliol al Teatre Grec de Barcelona, dins del Festival Grec. Rita Payés atén l'ARA en una cafeteria de Diagonal Mar, i en cap moment no se separa de la seva segona filla, que tot just té quatre mesos.

Vespre de prodigis al Liceu. Salvador Sobral hi presentava el disc Timbre, però el que va passar transcendeix el que s'espera d'un concert convencional. El cantant portuguès va fer allò tan complicat d'aconseguir que el públic tornés a casa amb la satisfacció d'haver participat en un esdeveniment especial el cor del qual era la música. Serà difícil oblidar aquestes dues hores i vint minuts de talent, simpatia i emocions, que també van servir per explicar algunes coses sobre l'art i el negoci de la música.

Magnífic concert a la Sala Apolo de Pol Batlle i Rita Payés, integrats en un quintet de molta volada i amb convidats de categoria com Sílvia Pérez Cruz, Pau Figueres ("un dels guitarristes més grans del món", segons Batlle) i Kris Tena. En un sentit estricte, es tractava d'una actuació de Pol Batlle, ell mateix ocupava el centre de l'escenari i bona part del repertori van ser cançons del seu disc Salt mortal (2022), aquell interessant catàleg de folk metafísic i vulnerabilitats diverses. Tanmateix, el músic de Gavà i Rita Payés, parella i pares d'una nena, fan de l'art un afer en què les individualitats es dilueixen en una proposta familiar, com Fleetwood Mac però sense les catàstrofes. Ahir tocava remenar les cançons d'ell, i altres dies les d'ella.

Pol Batlle (Gavà, 1992) viu un moment especialment dolç. Forma part de la banda de la seva parella, la cantant i trombonista Rita Payés, ha sigut pare i acaba de publicar Salt mortal (2022), el primer àlbum després de tancar etapa amb el grup Ljubliana and the Seawolf. El disc, en què col·labora Payés, avança gronxat per un folk metafísic que el fa certament únic.