<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Balzac]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/balzac/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Balzac]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Hi ha massa camins a la dreta]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/opinio/hi-massa-camins-dreta_129_4351543.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4609b2b8-d2f7-42cb-b906-aa4cfd284f2b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Cal estar molt fotut per patir el dilema d'haver d'escollir entre un cap d'estat de dretes o un altre d'extrema dreta. El príncep Hamlet ho tenia més fàcil. Per ser o no ser no cal votar. No hi ha pressa per decidir-se, un pot empassar-se així des de l'adolescència fins a l'enterrament. Ser de Macron o ser de Le Pen, però, ens atansa a un dubte ben perillós. Es tracta d'una qüestió de pluralitat. No és el mateix ser de dretes, en plural, que d'extrema dreta, en singular. Als extrems mai no hi caben els plurals. Però cada cop hi ha menys gent de dretes, així en plural. Per ser de dretes en general calia una visió completa de la vida. Ningú vol dir-se avui de dretes perquè li manca aquesta concepció plural del món (una pluralitat de dretes, per descomptat). Al mateix temps que la globalització ha augmentat, els punts de vista s'han reduït. Això s'ha fet a costa d'amollar llast i de renunciar a tot el que un creu que no li pertany, ni li pertoca. Però quan a les dretes els fa vergonya dir-se de dretes es tornen d'extrema dreta, mal que els faci encara més vergonya i ho amaguin amb eufemismes. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Javier Pérez Andújar]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/opinio/hi-massa-camins-dreta_129_4351543.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 Apr 2022 09:07:53 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4609b2b8-d2f7-42cb-b906-aa4cfd284f2b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Antoine Doinel llegint Balzac a la pel·lícula 'Les 400 coups']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4609b2b8-d2f7-42cb-b906-aa4cfd284f2b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balzac i l’anatomia comparada]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/balzac-l-anatomia-comparada_129_4347823.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Aquest mes d’abril s’han complert 250 anys del naixement del naturalista francès Étienne Geoffroy Saint-Hilaire, un dels pioners de l’anatomia comparada. Proposava que hi havia una correspondència entre els òrgans de totes les espècies, basada en l’estructura i les connexions amb òrgans propers. I aquí va xocar amb George Cuvier, un altre cèlebre naturalista, per a qui les correspondències s’establien a partir de la funció dels òrgans. El 1830 es van enfrontar en l’anomenada “querella dels anàlegs”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Duran]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/balzac-l-anatomia-comparada_129_4347823.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 Apr 2022 16:45:48 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
