Cal estar molt fotut per patir el dilema d'haver d'escollir entre un cap d'estat de dretes o un altre d'extrema dreta. El príncep Hamlet ho tenia més fàcil. Per ser o no ser no cal votar. No hi ha pressa per decidir-se, un pot empassar-se així des de l'adolescència fins a l'enterrament. Ser de Macron o ser de Le Pen, però, ens atansa a un dubte ben perillós. Es tracta d'una qüestió de pluralitat. No és el mateix ser de dretes, en plural, que d'extrema dreta, en singular. Als extrems mai no hi caben els plurals. Però cada cop hi ha menys gent de dretes, així en plural. Per ser de dretes en general calia una visió completa de la vida. Ningú vol dir-se avui de dretes perquè li manca aquesta concepció plural del món (una pluralitat de dretes, per descomptat). Al mateix temps que la globalització ha augmentat, els punts de vista s'han reduït. Això s'ha fet a costa d'amollar llast i de renunciar a tot el que un creu que no li pertany, ni li pertoca. Però quan a les dretes els fa vergonya dir-se de dretes es tornen d'extrema dreta, mal que els faci encara més vergonya i ho amaguin amb eufemismes.