El nom de Carlos Alcaraz ja apareix escrit als quatre trofeus més desitjats del tenis mundial. Amb 22 anys, el murcià ha guanyat per primer cop l'Open d'Austràlia, i s'ha convertit en el jugador més jove a alçar les quatre copes. Només li faltava la de Melbourne, un torneig on fins ara no havia arribat a la final. Però Alcaraz està preparat per superar els èxits de Rafa Nadal o del seu rival a la final, un Novak Djokovic que amb 38 anys ha emocionat amb el seu esperit competitiu. La seva era, però, s'ha acabat, i ha caigut en quatre sets (2-6, 6-2, 6-3 i 7-5).

L'Open d'Austràlia marca l'inici de la temporada a les pistes de tenis, un curs 2026 que arriba marcat per la notícia que ha sacsejat aquest esport: el divorci de Carlos Alcaraz i el seu entrenador, Juan Carlos Ferrero. El murcià, guanyador de sis Grand Slams amb tot just 22 anys, va decidir separar el seu camí de l'exjugador d'Ontinyent a finals d'any. Ferrero havia estat clau en el seu èxit i havien treballat junts des que Alcaraz tenia 15 anys. Fins ara, aquest era un binomi aparentment sòlid. Alcaraz brillava a la pista i Ferrero s'ho mirava a la graderia, però darrere de l'escenari havien aparegut esquerdes que s'havien fet cada cop més grans, fins a la trencadissa final just abans de Nadal.

Milions de persones han somiat tenir Nova York als seus peus encara que sigui un sol minut. Exactament el que ha aconseguit Carlos Alcaraz, aquell noi murcià que gràcies al tenis aconsegueix que la ciutat que mai dorm sigui seva. Alcaraz es va proclamar campió de l’Open dels Estats Units de tenis per segon cop en la seva carrera en superar el seu gran rival, Jannik Sinner. Un episodi més d’una rivalitat que s’hauria d’allargar en el temps, sempre que Alcaraz no la converteixi en una tirania. Quan juga com ho va fer ahir sembla molt per sobre de tothom. També de Sinner, derrotat en quatre sets (6-2, 3-6, 6-1 i 6-4).

La generació de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner s'ha fet mereixedora de ser considerada la successora de la històrica generació de Roger Federar (retirat el 2022), Rafa Nadal (retirat el 2024) i Novak Djokovic. El serbi és l'únic que encara es resisteix a deixar de ser present per convertir-se en història. Els resultats li donen un cert suport mentre el seu cos acumula queixes i renecs. Però Alcaraz i Sinner no tenen pietat ni dels pares professionals. El tenista murcià va derrotar Djokovic per 4-6, 6-7 (4) i 2-6 en 2 hores i 23 minuts per adquirir un bitllet per a la final del US Open (contra Sinner, evidentment) sense la necessitat de gastar la seva bala més letal contra el guanyador de 24 Grand Slams: allargar el temps. El partit va deixar arguments perquè Djokovic reflexioni sobre el seu futur.

Els tenistes de primer nivell no descansen. Dilluns a la nit, Carlos Alcaraz guanyava el Masters 1000 de Cincinnati després de veure com el seu oponent, Jannik Sinner, es retirava de la final perquè es trobava malament. Els dos jugadors que dominen el circuit mundial semblen destinats a lluitar per guanyar el darrer Grand Slam de la temporada, el US Open que comença aquest diumenge, però costa saber com hi arribaran de forma, després de veure el tirolès marejat. A més, Alcaraz havia de jugar abans l'innovador torneig de dobles mixtos del US Open que la Federació nord-americana de tenis s'ha empescat aquest any. Sinner també ho havia de fer, però va decidir renunciar després del seu ensurt.

Carlos Alcaraz Garfia tasta per primera vegada en la seva curta carrera professional el gust amarg de la derrota en una final de Grand Slam del circuit ATP. Havia guanyat les cinc que havia disputat i aquest diumenge el seu principal rival, Jannik Sinner, ha trobat la manera de derrotar-lo a Wimbledon, on el del Palmar (Múrcia) s'havia imposat en les dues darreres edicions (2023 i 2024). El tenista germanòfon del nord d'Itàlia, que va anar de menys a més, triomfa per primer cop al glamurós torneig britànic i es consolida al capdavant del rànquing mundial (6-4, 4-6, 4-6 i 3-6).

"El tenis està en molt bones mans", deia aquesta setmana Rafa Nadal. Lògicament, parlava de les mans de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner, els dos jugadors que semblen destinats a lluitar per dominar aquest esport la dècada vinent. Després de la preciosa final de cinc hores i mitja a Roland Garros, en què el murcià va sortir vencedor amb una remuntada que recordava molt a aquelles que feia el jugador de Manacor, tots dos ja pensen en la cita de Wimbledon. Per arribar en forma al Grand Slam sobre herba, han escollit camins diferents: l’italià participarà en el torneig de Halle, on va guanyar el 2024, mentre que Alcaraz aposta per Queen’s, tot i que encara no ha confirmat al 100% si hi serà. "El pla és jugar-hi, però d'aquí a uns dies prendrem una decisió final. A mig camí del torneig en vam parlar i Alcaraz ens va dir que volia anar-hi. Després d'aquests dies de descans farem una prova per veure com està físicament i anímicament. Reprendrà la formació específica per a l'herba. Anirem a Wimbledon amb moltes ganes; li encanta jugar-hi", ha explicat Juan Carlos Ferrero, el seu tècnic.

Roland Garros ja té nou monarca. Tot semblava llest per fer un relleu natural entre espanyols a la pista central Philippe-Chatrier, amb Carlos Alcaraz ocupant el lloc del manacorí. I així ha estat, tot i que per moments semblava que Jannik Sinner faria la guitza. Alcaraz ha revalidat el títol aconseguit ara fa un any contra Zverev en una final preciosa en què ha arribat a salvar tres pilotes de partit. Quan tot semblava decidit a favor de Sinner, el murcià s'ha disfressat de Nadal amb una d'aquelles remuntades que no semblen lògiques. La copa ja estava a punt per ser entregada al número 1 mundial, que aspirava a ser el primer italià campió a París des d'Adriano Panatta el 1976. Haurà d'esperar. Alcaraz s'ha aixecat de les cendres i en una demostració d'orgull ha guanyat el seu cinquè torneig del Grand Slam amb la mateixa edat amb què ho havia aconseguit Nadal (4-6, 6-7, 6-4, 7-6 i 7-6). Encara no ha perdut cap final del Grand Slam. Les ha guanyat totes.

Quan entres a les instal·lacions de Roland Garros, a l'oest de París, et rep una escultura gegant feta de 800 kg d'acer i de tres metres d'alt que mostra Rafa Nadal tornant una pilota. La llegenda del jugador de Manacor, 14 cops guanyador del mític Grand Slam sobre terra batuda, sembla no acabar-se mai. Si els primers anys els parisencs, sempre orgullosos, veien amb mals ulls aquell jovenet mallorquí que jugava sense mànigues, amb el pas del temps es van rendir al seu joc i van decidir cuidar-lo. Li van dedicar aquesta estàtua, obra de l'escultor de Valladolid Jordi Díez, fill de català, i van convertir-lo en el gran reclam del seu torneig.

Holger Rune es va proclamar campió del Trofeu Comte de Godó 2025 després de vèncer Carlos Alcaraz en una final molt disputada que es va resoldre per 7-6 (6) i 6-2. El murcià, amb molèsties físiques als psoes durant el segon set, no va poder aguantar el nivell del danès. A la primera va ser la vençuda per a un danès a la final del Godó després de 72 edicions celebrades, i just un any després que s'estrenés un nòrdic, el noruec Casper Ruud. Rune, que té 21 anys, com Alcaraz, s'ha convertit en el primer tenista del seu país a guanyar en la història del torneig català.

Novak Djokovic ja té el títol que li faltava. Aquell or olímpic que sempre se li escapava de les mans. En una final preciosa a la pista central de Roland Garros, ha derrotat en dos sets Carlos Alcaraz en el duel entre el finalista olímpic més veterà de tots els temps i el més jove. Els joves a vegades han de cedir el pas a qui té més experiència i el serbi ha sabut lluitar contra els seus fantasmes, i el seu caràcter, en una final sense un sol trencament de servei resolta sempre al tie break (7-6 i 76). Quan el seu darrer cop ha botat dos cops, ha mirat el cel sense saber gaire bé que fer. Després, ha ocupat l’espai central de la pista amb una bandera de Sèrbia. La glòria era seva. Com diu la frase que presideix la pista central de Roland Garros, “la victòria pertany al més tenaç”. Ell ho ha estat.

Embarassada de set mesos. Aquesta circumstància no va ser un impediment perquè ahir l'esgrimidora egípcia Nada Hafez, de 26 anys, guanyés per 15-13 l'estatunidenca Elizabeth Tartakovsky, la número 7 del món, als setzens de final del torneig olímpic. Posteriorment, Hafez va caure eliminada en els vuitens de final davant la coreana Jeon Ha-young per 15-13. Però fins aquest matí no ha fet públic el seu embaràs. "Al combat d'avui érem tres: jo, la meva rival i el meu petit bebè, que està a punt d'arribar al món", ha explicat. "Vull posar llum sobre la força i la perseverança de la dona", ha argumentat. Precisament, Hafez és llicenciada en medicina.

L'ARA cobreix els continguts més destacats dels Jocs Olímpics de París en obert en aquest canal de notícies, i aquesta és una peça de resum d'algunes de les notícies més rellevants del dia. Són les cinc anelles olímpiques de la jornada.

L'ARA cobreix els continguts més destacats dels Jocs Olímpics de París en obert en aquest canal de notícies, i aquesta és una peça de resum d'algunes de les notícies més rellevants del dia. Són Les cinc anelles olímpiques de la jornada.

Anabel Medina, la capitana de l’equip espanyol de tenis, encara es frega els ulls quan veu la cua d’esportistes que fan cua per fer-se fotografies amb Rafa Nadal i Carlos Alcaraz. "Ser aquí és una manera de recordar moltes coses que emocionen, de quan vaig començar", explicava fa uns dies el jugador de Manacor, que amb 38 anys s’acomiada d’uns Jocs Olímpics amb una rialla d’orella a orella. Acompanyat del jove murcià, amb qui participa en el torneig de dobles masculí, ha decidit passar aquests dies a la Vila, en lloc d'estar-se amb la seva família en un hotel de cinc estrelles al centre. "Inspira molt a tothom tenir un home com Nadal a prop, als joves els impressiona", explica Medina.

Per més que els pobres sempre ens imaginem que els lliuraments de premis són moments molt solemnes en els quals tot és molt formal i mesurat, la realitat és una altra. Sobretot quan els guardons els lliuren monarques. Això es nota molt en els premis Princesa d'Astúries, en els quals és molt evident que molts dels premiats són escriptors i cineastes del gust de Letícia, que utilitza la vetllada per parlar amb ells sobre coses que la nodreixen intel·lectualment, cosa que no li deu passar gaire en altres contextos en què li toca estar present… Estic segur que els deu demanar el mòbil i després hi conversa per WhatsApp amagada al WC de la Zarzuela quan li toca sopar amb les cunyades.

Carlos Alcaraz marcarà una època en el tenis mundial. És un mantra que ja es pot dir i repetir sense risc d'equivocació. A la final de Wimbledon ha superat Novak Djokovic (6-2, 6-2 i 7-6) i s'ha alçat amb el títol britànic per segon any consecutiu. 21 anys i quatre Grand Slams. És la cara jove del circuit i no troba rival. Es menja els que fa anys que guanyen amb la superioritat de qui no té por de res. Amb la calma i la tranquil·litat de qui juga un partit de diumenge amb uns amics i l'excel·lència dels millors tenistes de la història.

Carlos Alcaraz és un petit geni. Ha de ser realment frustrant jugar contra ell. És més jove, més baix i menys fort que els seus rivals i encara així guanya un partit rere l'altre. A la semifinal de Wimbledon, davant de Daniïl Medvédev, un rus de dos metres, s'ha recuperat d'un mal inici per acabar-se plantant en una nova final (6-7, 6-3, 6-4 i 6-4). Diumenge s'enfrontarà al serbi Novak Djokovic, que va guanyar per la via ràpida l’italià Lorenzo Musetti (6-4, 7-6 i 6-4), reeditant així la final de la temporada passada. Si venç, igualarà Rafa Nadal amb dos títols de Wimbledon i es convertirà en el primer tenista espanyol a guanyar a la gespa en dos anys consecutius.

“Tens 21 anys i ja ets una llegenda” li deia Alexander Zverev a Carlos Alcaraz després de la final de Roland Garros. El jove murcià ja seu al tron que solia ocupar Rafa Nadal, després de guanyar el tercer Grand Slam de la seva carrera en imposar-se a l’alemany en cinc sets a la pista central de París (6-3, 2-6, 5-7, 6-1 i 6-2). Alcaraz ja ha aixecat tres títols del Grand Slam sense repetir escenari. El primer va ser sobre la pista ràpida de Flushing Meadows, a Nova York, ara fa dos anys. El segon, sobre l’elegant gespa anglesa de Wimbledon el 2023 i el tercer ha arribat sobre la terra batuda francesa. Mai cap jugador havia guanyat tres títols així en tres superfícies diferents abans dels 22 anys. Ni Nadal, ni Agassi, ni Federer.... Ningú. Normalment, tots els tenistes pateixen sobre algun escenari. A Nadal li costava l’herba on brillava Federer; al suís no li anava bé la terra batuda. Però Alcaraz sembla adaptar-se de forma camaleònica a tots, cosa que insinua que pot dominar la dècada vinent del tenis. El dubte ara mateix és saber si serà una tirania o l’italià Jannik Sinner serà el seu gran rival. De moment, l’italià és el número 1 mundial, però a París va caure en semifinals davant de l’espanyol.

Amb 21 anys acabats de fer, Carlos Alcaraz sembla tenir tots els números del món per ser l'hereu de Rafa Nadal. Just l'any del més que possible comiat del jugador de Manacor de Roland Garros, torneig que ha guanyat en 14 ocasions, el jove murcià s'ha classificat per primer cop per a la final sobre la terra batuda francesa després de superar en cinc sets l'italià Jannik Sinner (2-6, 6-3, 3-6, 6-4 i 6-3).  El seu rival a la final de diumenge serà l’alemany Alexander Zverev, qui després de tres edicions consecutives perdent a les semifinals, s'ha tret aquesta espina superant en quatre sets el noruec Casper Ruud (2-6, 6-2, 6-4 i 6-2). Aquesta serà la segona final d’un torneig del Grand Slam d’Zverev, qui abans havia perdut a Nova York davant de Dominic Thiem la final de l’US Open del 2020. Roland Garros, doncs, tindrà un nou campió guanyi qui guanyi.