Cada cop hi ha més persones, incloent-hi el papa Francesc, que demanen a Ucraïna que deixi de defensar-se i s’assegui a la taula de negociacions amb Rússia. Argumentant que la situació al camp de batalla està estancada i que Rússia té més recursos, insten les autoritats d’Ucraïna a plantejar-se un acord. En general, no es diu el que això implicaria exactament. Però és evident que implicaria congelar el conflicte i entregar a Rússia el territori ocupat d’Ucraïna a canvi de posar fi als combats.

El Parlament de Transnístria, la regió prorussa separatista de Moldàvia, ha demanat aquest dimecres a Rússia protecció davant “l’augment de les pressions” de Chisinau, ha dit. Transnístria, fronterera amb Ucraïna, ha demanat a diferents organismes internacionals que “no permetin una escalada” de les tensions en la zona. Ho ha fet en un Congrés especial, amb totes les autoritats polítiques del territori, que no es convocava des que es van declarar independents de Moldàvia.

“Maia Sandu, ves-te’n!, Maia Sandu, ves-te’n!” Els crits contra la presidenta de Moldàvia als carrers de Chisinau el 28 de febrer podrien ser molt més que un eslògan polític. Podrien ser el senyal d’acció per derrocar la liberal i antiputinista Maia Sandu i substituir el seu govern pro-UE i atlantista per un altre de pro-rus que obriria les portes al Kremlin, i representaria un punt d’inflexió en la guerra contra Ucraïna. I els aliats occidentals haurien de ressituar-se. ¿I com s’escenificaria el derrocament de la liberal Sandu? Ara com ara ningú té al cap una intervenció armada amb participació de Moscou, perquè els soldats russos són lluny. No es descarta, però, un “assalt” a l’estil Trump de gener del 2021 o Bolsonaro de gener del 2023.

El tancament de l'espai aeri de Moldàvia aquest dimarts durant més de tres hores ha disparat totes les alarmes a les cancelleries occidentals. "Raons de seguretat" han dut al govern d'aquesta exrepública soviètica, de 2,5 milions d'habitants, fronterera amb el sud-oest d'Ucraïna, a procedir d'aquesta manera, l'endemà que la presidenta del país, Maia Sandu, denunciés una conxorxa russa per enderrocar el seu govern, decididament proeuropeu.

Sobre la part alta del poble s'hi troben els vestigis de l'església centenària i sacra que va ordenar construir el tsar Nicolau II com a penitència per salvar la vida del seu fill Aleksei, malalt. L'església abandonada ha estat testimoni dels horrors de la Segona Guerra Mundial i dels sagnants enfrontaments del 1992, que van acabar amb la separació de facto de la regió de Transnístria respecte a Moldàvia. Ara els records del conflicte separatista tornen a fer-se presents entre els habitants de Pohrebea, un petit poble transnistrià. El neguit és evident des que Vladímir Putin va iniciar la invasió d'Ucraïna, ara fa sis mesos. A l'abril una sèrie d'explosions que van destruir dues torres de comunicacions i contra un edifici del ministeri de Seguretat van alimentar la por que aquesta regió pro-russa de Moldàvia, independitzada però no reconeguda per la comunitat internacional, comencés a formar part de la guerra que s'estava lliurant en sòl ucraïnès. Com? O bé com una nova punta de llança des d'on Moscou pogués llançar nous atacs contra Kíiv, o com el primer pas cap a una ofensiva encara més expansionista cap a Moldàvia.

Quan l'Andrei estudiava segon d'història a la Facultat d'Economia i Política de la Universitat Estatal de Moscou, va començar l'“operació militar especial” a Ucraïna, el terme que Vladímir Putin utilitza per designar la brutal guerra que ha provocat la seva ofensiva contra el govern de Kíiv. El jove, que com molts transnistrians té passaport rus i moldau, havia decidit abandonar Transnístria per anar a la capital russa, on es pensava que tindria més oportunitats un cop acabés la carrera. Ben aviat, però, va notar que aquell 24 de febrer, el dia de l'inici de la invasió contra terres ucraïneses, a ell també li canviaria la vida. De sobte, viure a Moscou es va tornar sufocant.

Els tambors de guerra a la frontera occidental d'Ucraïna sonen cada dia una mica més fort. Mentre continua l'ofensiva russa a l'est i el sud-est del país, augmenta la preocupació pels recents atacs a la regió moldava de majoria pro-russa de Transnístria. Les unitats de defensa de la regió d'Odessa han reforçat la seva protecció en aquesta frontera i el govern de Moldàvia assegura que és "un moment molt perillós".

¿Acció de falsa bandera a Transnístria? ¿Una excusa de Moscou per convertir aquesta regió pro-russa de Moldàvia, separatista i no reconeguda per la comunitat internacional, en una nova punta de llança contra Ucraïna, com el Donbass, des de la qual poder llançar nous atacs?