Els municipis de Naut Aran (Vall d'Aran), el Port de la Selva (Alt Empordà) i Begur (Baix Empordà) van ser el 2022 les tres poblacions catalanes amb un valor cadastral més elevat dels immobles residencials, segons dades recollides pel Consejo General de Economistas espanyol publicades aquest dijous. A més, el mateix estudi confirma que Matadepera (Vallès Occidental) i Sant Just Desvern (Baix Llobregat) es van mantenir aquell mateix any com els municipis amb més renda de Catalunya.

Sant Just Desvern, al Baix Llobregat, i Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell, van ser els municipis amb la renda familiar més alta i més baixa de Catalunya el 2022, respectivament, segons dades publicades aquest dimecres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat. La diferència entre la renda de les dues poblacions va ser del 144%, la qual cosa significa que la mitjana de les famílies del municipi més ric dobla els ingressos de la del més pobre. A escala comarcal, el Barcelonès i les comarques de la regió metropolitana de la capital catalana van ocupar, un any més, els primers llocs en renda per habitant.

És imprescindible parlar seriosament d’immigració. Necessitem construir un marc de debat dins del qual es pugui enraonar de la qüestió de manera directa, informada i amb els drets humans a l’interior dels límits, i la xenofòbia i el racisme a l’exterior. 

La renda de les famílies catalanes porta un quart de segle estancada. Del 2000 al 2024, els ingressos de què disposen els ciutadans per consumir i invertir han crescut un 0,1%, en contrast amb l'expansió de l'economia catalana, que ha sigut del 48,7% en el mateix període, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquest estancament milloraria per l'increment de la quantitat i qualitat dels serveis públics que reben les famílies (sanitat, educació, dependència), però aquesta millora queda totalment erosionada a efectes pràctics per l'encariment de l'habitatge.

Hi ha moltes maneres de mirar quina era la situació financera de les llars espanyoles a finals del 2022. Una d'aquestes és sota el prisma de l'educació, un element que continua suposant un "determinant fonamental" del nivell de renda de les famílies. En concret, quan el cap de família té només l'educació obligatòria, la renda mediana de la llar se situa en 23.000 euros l'any; si l'educació d'aquesta persona equival a estudis universitaris, la renda mediana de la família es dispara fins als 54.900 euros, mentre que quan es tracta d'estudis iguals o equivalents al batxillerat, la renda se situa en 36.400 euros anuals. És a dir, entre el nivell d'estudis més baix i el més alt, la diferència arriba a ser de fins a 31.900 euros.

El Barcelonès va repetir el 2021 com la comarca catalana més rica i, pel que fa als municipis, Matadepera i Sant Just Desvern mantenen les primeres posicions, i completa el podi Fornells de la Selva, que salta de la setena a la tercera posició. Cau de la llista Riudarenes, que va donar la sorpresa com a municipi més ric el 2020 i es va situar en 52.395 euros per habitant a causa d'una loteria. El 2021, però, retrocedeix fins als 17.324 euros per habitant, per sota dels 20.000 que va registrar el 2019.

Després de l'erosió patida el 2022 per culpa de l'escalada de la inflació, l'estalvi de les famílies es va tornar a recuperar al llarg del 2023. En concret, la taxa d'estalvi de les llars espanyoles es va situar en l'11,7% de la renda disponible, la tercera xifra més alta de la sèrie històrica i 4,1 punts per sobre de la taxa registrada l'any 2022, segons ha publicat aquest dimarts l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'estalvi es va disparar durant la pandèmia, perquè les famílies no podien fer moltes despeses pels confinaments i les restriccions, però el 2022 va caure per l'alta inflació.

L’estalvi familiar afronta greus problemes a causa de la inflació. Entre el 40% i el 50% de les famílies, no arriben o arriben justes a final de mes. Quines són les principals despeses que tenim? Comencem pel principi. Segons l’INE, el 35% del pressupost se’n va a l’habitatge i les factures. Sempre trobem els típics consells d’apagar els electrodomèstics, canviar les bombetes o consumir menys aigua. I efectivament alguna cosa fan. Però a la pràctica l’efecte és menor, tots sabem que la majoria dels imports de les factures d’energia i d’aigua tenen una part fixa molt important.

Són les sis de la tarda i el dia encara no s'ha acabat d’aixecar. Els núvols es fan cada cop més grans i el cel amenaça pluja, però a ningú sembla importar-li. Som a Salou i, a més a més, és juliol. Estem de vacances al paradís del turisme. A la platja encara hi ha famílies senceres. "Álvaro, no te’n vagis tan lluny", crida una mare des de la tovallola, i el passeig Marítim està ple de vida. També hi ha molts turistes que ja s’han retirat a l’hotel o a l’apartament i es preparen per sortir a fer un volt. Està a punt de començar el segon torn del dia, que és quan els turistes canvien l’olor de crema solar per la d’aftersun.

Els barris barcelonins de les Tres Torres, Pedralbes, Sant Gervasi-Galvany oest i Sant Gervasi-la Bonanova es troben entre els deu més rics d'Espanya, segons dades de la renda mitjana anual per habitant del 2020 publicades aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Els barris estan, respectivament, entre la setena i la desena posició del rànquing de barris més rics, en una classificació encapçalada per sis barris de Madrid.

1.391,66 euros al mes. Aquesta va ser la diferència mitjana de renda el 2020 entre un habitant de Matadepera (Vallès Occidental) i un de Lloret de Mar (la Selva), el municipi més ric i el més pobre de Catalunya, respectivament, segons dades de la renda familiar bruta disponible publicades aquest dimecres per l'Idescat, l'agència d'estadística de la Generalitat.

"Avancem cap a un país que garanteixi tots els drets per a totes les famílies". La ministra de Drets Socials, Ione Belarra (Unides Podem), ha celebrat a través de Twitter l'aprovació de la llei de famílies en segona volta al consell de ministres. Després de tres mesos en audiència pública, la norma ha rebut pocs canvis tècnics i ara fa el salt al Congrés de Diputats. Entre les principals novetats, destaquen els nous permisos laborals per cuidar fills i pares.

Dos municipis del Vallès Occidental, Sant Cugat i Sant Quirze, estaven entre les deu ciutats amb més renda per habitant d'Espanya, segons els indicadors urbans publicats aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les dades corresponen al 2019, l'últim abans de l'esclat de la pandèmia.

Les comarques de la regió metropolitana de Barcelona són les que tenen una renda familiar més elevada de Catalunya, mentre que a l'altre extrem s'hi van situar comarques de les Terres de l'Ebre i de Ponent. De fet, entre la comarca amb més renda, el Barcelonès, i la de menys, el Montsià, hi ha una diferència de 7.200 euros anuals per persona, és a dir, 600 euros al mes. El 2019, l'últim any abans de la pandèmia, les famílies van gaudir d'un increment dels seus ingressos a tot Catalunya, segons dades del 2019 publicades aquest dimecres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat.