La pandèmia va deixar a la cultura televisiva les videotrucades com a sistema per incorporar testimonis sense que ningú s’hagi de desplaçar. Ni el convidat ha d’anar fins als estudis de televisió ni els reporters cap al lloc on hi ha l’entrevistat. És molt còmode, però cada vegada més tronat. Transmet desídia professional per part de la cadena. Un exemple de manual és un cas del Telenotícies migdia del dia 24 de desembre. Per a l’edició prèvia a la nit de Nadal, van pensar que seria una idea molt original incloure la consulta a un nutricionista perquè donés quatre consells perquè l’àpat no ens fes mal i trucs per compensar l’excés de menjar. Ja grinyolava una mica el tema, més propi d’un magazín que d’un informatiu. Però potser haurem de creure’ns que en aquestes dates és impossible escapar dels continguts carrinclons i tòpics que ens expliquen el que ja sabem.

Les interaccions laborals han canviat amb la pandèmia. El teletreball està molt més estès i, per tant, moltes de les reunions que abans es feien presencialment ara es fan per videoconferència. Té algun impacte, això, en l’assoliment dels objectius de les reunions? Segons un estudi publicat a la revista Nature fet per investigadors de les universitats de Colúmbia i Stanford, als Estats Units, sí que en té: les videotrucades redueixen la creativitat.