Fa seixanta-cinc anys, John F. Kennedy demanava al món que no preguntés què podien fer els Estats Units per ell, sinó què podien fer junts "per la llibertat de l'home". Era l'expressió d'un idealisme que, gairebé mig segle després, ressonaria en el discurs d’investidura del primer president afroamericà de la història del país. Barack Obama es va dirigir a "tots els altres pobles i governs" per assegurar que Amèrica era "amiga de cada nació que busqui un futur de pau i dignitat" i que el seu país estava preparat, una vegada més, per exercir el lideratge global.

Fa pocs dies, passejant pels carrers d’Istanbul, em sorprenia de com de familiar em resultava Turquia. Les mesquites otomanes tenien formes i detalls que haurien encaixat perfectament a Itàlia; els sabors connectaven amb un món mediterrani; els vells amb boina que prenien té a les cantonades es podrien trasplantar a Atenes o Lisboa. A The Ottomans, Marc David Baer defensa que els otomans van ser clarament un imperi europeu, que va participar tant de fites com el Renaixement o l’exploració marítima, com d'horrors com la colonització i neteges ètniques. A l’imperi otomà van néixer els cafès que després Steiner diria que representen Europa; també es va crear un model de tolerància –que no d'igualtat– religiosa, quan a Europa s’expulsaven jueus o hi havia massacres entre catòlics i protestants. La narrativa d’un Occident cristià civilitzat i un Orient musulmà barbàric amagava molts més trets en comú que no pas diferències.

Avui les emocions són més importants que les ideologies. Fa cent anys era al revés. Els europeus ens hem matat al segle XX en dues cruentes guerres civils per les ideologies i els nacionalismes, que no són més que les ideologies arran de terra.

Estem sent testimonis d'una confluència sense precedents de crisis majors i menors. De la pandèmia del covid-19, l'alça dels preus de l'energia i el retorn de la inflació a les economies desenvolupades i en desenvolupament, fins a la fractura de les cadenes de subministrament, la criminal guerra de Rússia a Ucraïna i el canvi climàtic: moltes d'aquestes crisis no són només senyals de decadència, també ho són del naixement d'un nou ordre.