Ha passat ja més d’un segle del debut amb el primer equip, però avui dia el seu nom encara ressona entre els culers. Josep Samitier, la gran estrella mediàtica del Barça de la dècada dels vint, continua formant part del panteó dels déus barcelonistes. L’adjectiu “mediàtic” va a tomb perquè, a més de ser un futbolista gegant que va liderar la primera edat d’or blaugrana, també va tenir una projecció inèdita per a un jugador d’aquells temps. Innombrables portades de revistes, publicitat, pel·lícules i, fins i tot, amistat amb ídols d’altres terrenys del món de l’espectacle, com ara Carlos Gardel o Maurice Chevalier, són la prova que aquest jugador va traspassar els límits del rectangle de joc per esdevenir una icona de la societat catalana de principis del segle XX.

Els treballadors del cementiri de les Corts expliquen que és habitual trobar-se Charly Rexach caminant pel passeig principal, entre tombes i xiprers. Només cal parar una mica d'atenció per adonar-se que un està trepitjant un terra més blaugrana que el pal de la bandera. A 10 metres de l'entrada des de l'avinguda Joan XXIII ja hi ha una advertència: un soci del Barça va escriure per a l'eternitat a la seva làpida que, quan va morir el 2011, posseïa el carnet de soci 1.978.

"¡Sami!, capitán del Barcelona... con tu juego, que emociona, nos has hecho estremecer... ¡Sami!, portador de la nobleza de tu tierra de grandeza... ¡caballero Samitier!"