No tots els espies són com el conegut James Bond ni venen del fred. N'hi ha de molt menys glamurosos i molt més pròxims, com hem pogut llegir recentment a les notícies en el cas d'un veí que espiava el polític i activista Jordi Sànchez mentre era president de l'Assemblea Nacional Catalana. S'espien polítics, ens espiem els uns als altres i oferim gratuïtament la nostra intimitat a les grans corporacions a través de les petites pantalles. "Hem regalat la nostra privacitat perquè els algoritmes ens diguin què fer un diumenge a la nit quan estem tristos, què comprar, a qui odiar o a qui votar. La tecnologia ens ha mutat i ens hem convertit tots en espies i espiats, per això el lema d'aquest any de la BCNegra, Espies com nosaltres, no pot ser més oportú", argumenta el director del festival, Carlos Zanón.

Alicia Giménez Bartlett, la gran dama de la novel·la negra, ha abandonat per un temps la inspectora Petra Delicado i Barcelona, per escriure una novel·la clarament inspirada en Rita Barberá i la València esquitxada per la corrupció del PP. La víctima de La presidenta (Alfaguara), que apareix assassinada en un hotel de Madrid, es diu Vita Castellá i ha facilitat i permès la corrupció a gran escala. Ningú vol que se sàpiga qui hi ha darrere el crim i per això escullen dues joves valencianes, les germanes Miralles, acabades de sortir de l'Acadèmia de Policia, perquè ho investiguin. Elles es reboten, per desgràcia dels qui estan més amunt, i arriben fins al final. La línia entre realitat i ficció és molt fina però Bartlett diu que, de moment, no ha tingut problemes: "Si em posen a la presó, ja he dit als amics que em portin un pastís –explica, rient–. Tan sols he rebut alguna crítica per haver estat poc pietosa amb Riba Barberá, però no crec que sigui cert".