Hi ha amors capaços de fer trontollar els fonaments de qui els viu gràcies a la seva dimensió "sanguinària, revolucionària i eròtica". Tan bonica i tirana (Proa), amb què Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986) ha guanyat l'últim premi Carles Riba, s'endinsa en una temporada convulsa i difícil, en què el desig alliberador acaba enverinant la veu, tan poderosa com angoixant, que vehicula els poemes. El llibre coincideix als taulells de novetats amb la recuperació de Maripasoula, viatge a la Guaiana francesa que l'autora va fer més d'una dècada enrere: editat per Tushita per primera vegada el 2015, ara el torna a posar en circulació –i amb encert– Club Editor. Aquesta aventura impregnada de llum contrasta amb els textos densos i retorçats de l'últim llibre de l'autora.

Dimarts passat, 10 de desembre, un home va ser detingut a Palma per assassinar la seva dona a ganivetades davant la seva filla petita, de tres anys. Tenia una ordre d'allunyament que no va servir de res. Els mitjans –alguns més que d'altres– es van fer ressò de les escridassades a Carlos Mazón del dia abans, el del funeral per les 222 víctimes de la DANA a València. També van recollir diversos casos relacionats amb la crisi de l'habitatge, com les amenaces a una família de tres dones que ocupen des de fa anys un habitatge d'un fons d'inversió, o la resistència d'un matrimoni, de 76 i 79 anys, que no vol marxar d'on viuen fins que se'ls indemnitzi com toca. A Síria seguien les recerques desesperades de familiars a Sednaya, la presó dels horrors, mentre Netanyahu continuava la seva ofensiva militar sobre el país. A la Franja de Gaza, l'horror no s'aturava.

La Nit de Santa Llúcia, una de les vetllades literàries anuals més importants per a la literatura catalana, ha rejovenit dràsticament el planter de guanyadors. El premi Sant Jordi ha estat per a Somiàvem una illa, de Roc Casagran –que té 44 anys–, el Carles Riba de poesia, per a Tan bonica i tirana, de Blanca Llum Vidal –que en té 38–, i el Rodoreda de contes per a Toni Güell, cap d'Opinió de l'ARA, que enguany ha bufat 45 espelmes i debutarà amb Elefants. La mitjana d'edat dels guardons baixa encara més amb Mariona Bessa, que ha rebut el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per L'ascens dels rebels i que tot just té 30 anys. L'únic autor que supera els 50 –i per només dos anys– és Joan Berlanga Sarraseca, el guanyador del premi Folch i Torres, adreçat a nens i nenes, amb L’extraordinària vida d’un gos a les últimes.

Ja fa uns quants dies –i és culpa dels resultats electorals, de l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament– que penso en un nen alemany que no conec de res; ni tan sols sé com es diu. Me'n va parlar la il·lustradora i pintora Carme Solé Vendrell, que el va conèixer durant un viatge a Düsseldorf per presentar La lluna, la terra i el sol, que va fer amb en Jaume Escala (Comanegra). A una escola, se li va acostar el nen en qüestió perquè li volia dir una cosa: "El que més m'ha agradat d'aquest llibre és que, sent tres personatges tan diferents, es puguin fer amics". La mestra, després, va explicar a Solé Vendrell que era un nen immigrant i que els altres no l'acceptaven. No sé si la resta de criatures va poder fer la mateixa lectura que ell i la seva situació va canviar una mica, però estic segura que aquell llibre, si més no durant una estona, devia ser refugi, i potser també esperança, per a aquell nen.

Parelles que comparteixen paraigua sota el xàfec, amics que passegen els seus reflexos pels carrers molls de Barcelona... Malgrat la pluja, uns i altres han fet via cap a la sala La Paloma, al barri del Raval, per celebrar el Sant Jordi (una mica abans d'hora) amb un concert de Mishima en què han participat com a convidats especials els escriptors Jordi Puntí, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell i Pol Guasch. "Avui tindrem quatre veus privilegiades de la literatura catalana", diu David Carabén, el cantant del grup, al principi de la vetllada. Tot i que va arrencar l'any passat, La nit de les roses ja sembla una tradició perfectament instaurada en els actes literaris de Sant Jordi: bona part del sector cultural hi assisteix fidelment per fer la prèvia abans de passar el dia entre paradetes i activitats. Durant més de dues hores, el públic s'entrega a una festa primaveral que, per damunt de tot, serveix per reivindicar que les lletres de les cançons poden ser literatura i els poemes grans obres sonores.

"L'eix central de tota la meva obra és l'amor. No sé escriure sobre res més, tampoc crec que vulgui fer-ho", diu l'escriptora, editora i traductora Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986). Ho constaten els seus poemaris Aquest amor que no és u (Ultramarinos) i Amor a la brega (Pagès), o la novel·la epistolar La princesa sou Vós (Club Editor). Ara enceta un registre nou amb Llegir petit (Arcàdia), que aplega textos assagístics a partir de l'obra d'autors entre els quals hi ha Mercè Rodoreda, Charlotte Delbo i Martin Buber.

La primera novel·la de Blanca Llum Vidal comença amb algú que confessa que li agradaria lligar-se per l'esquena amb un altre per exemplificar la devoció que hi sent. La princesa sou Vós (Club Editor, 2022) inverteix els rols de l'amor cortès de l'Edat Mitjana: és una dona qui confessa, al llarg de 28 epístoles breus, el desig per un home en qui pensa des del seu aïllament. El llibre és l'anticrònica d'un amor clandestí, una festa lingüística esponerosa on la poeta defuig l'acció i s'instal·la en una dimensió paral·lela, impregnada de literatura.