Arriba la segona edició del Model Festival d'Arquitectures de Barcelona. Des de dijous fins al 30 d'abril, l'entorn de les Glòries serà un gresol d'experimentació arquitectònica amb el lema d'Empatia radical, és a dir, "Entre-Classes, Entre-Cultures, Entre-Espècies, Entre-Generacions i Entre-Matèries", com afirma la direcció del festival. Entre les propostes del Model, que està dirigit per l'arquitecta Eva Franch, hi ha cinc grans instal·lacions que el públic trobarà al voltant del Parc de les Glòries.

Els arquitectes poden fer molt amb poc: l'estudi Maio ha convertit la plaça Catalunya en una gran cuina urbana –veurem com reaccionen els coloms– i els estudis Lea Atelier i Takk han transformat en un viver mòbil (l'Arca de la convivència) la llosa de formigó on hi va haver la seu provisional del Mercat de Sant Antoni durant la rehabilitació. Aquestes són dues de les cinc instal·lacions de la primera edició del festival d'arquitectura Model. "L'arquitectura és tot allò que ens fa sentir individu i col·lectiu", diu l'arquitecta Eva Franch, directora artística del festival juntament amb la també arquitecta Beth Galí i l'investigador cultural José Luis de Vicente.

Barcelona viu un moment d’efervescència arquitectònica i urbanística tant en el camp de les obres com en el de les idees. Aquest dijous arrenca la primera edició de Model, el Festival d’Arquitectures de Barcelona, la primera gran fita de la ciutat en el camí cap a la capitalitat mundial de l'Arquitectura el 2026. “A Ciutat de Mèxic, Taipei, Toronto i Barcelona, les problemàtiques són molt similars, però les estratègies són molt diferents”, diu l'arquitecta Eva Franch, directora artística del festival juntament amb la també arquitecta Beth Galí i l’investigador cultural José Luis de Vicente. “Compartim moltes problemàtiques internacionals sobre com s’han construït les ciutats, com s’ha arribat a certs punts de convivència que són altament sofisticats en qüestions d’infraestructures, serveis i prestacions, però la pandèmia ens ha ensenyat moltíssim sobre el que les ciutats no tenen i necessiten més: més espai verd, menys pol·lució, equipaments més pròxims, diferents formes de mobilitat que encara no tenim...”, explica Franch.