A l'Enric Pérez, de 24 anys, el van intentar captar com a informador perquè s'infiltrés a Jovent Republicà, les joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), però va decidir posar-ho en coneixement de l'ARA i la revista La Directa per denunciar l'espionatge a l'independentisme. Aquest dimarts, després que ahir es fes públic el seu cas, Esquerra ha comparegut al Parlament amb Pérez i la portaveu nacional de Jovent Republicà, Kenya Domènech, per denunciar la "vulneració de la llibertat política" i demanar la compareixença de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, perquè doni explicacions sobre què ha passat. Unes hores més tard, ja des de Madrid, la diputada republicana al Congrés, Marta Rosique, ha anunciat que també demanaran (al costat de la resta de grups independentistes) la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i del titular de Presidència, Félix Bolaños. A més, estudien també accions legals que encara no han concretat.

Enric Pérez s'espera al peu dels 144 metres de formigó, alumini i vidre de la torre Glòries de Barcelona amb el mòbil a la butxaca i l'aplicació de gravació en marxa. Està una mica nerviós. S'ha de trobar amb un home que diu que pertany al departament de Seguretat Nacional, que en una trucada li ha demostrat que sap massa coses d'ell i que el vol convertir en un confident. Pérez té 24 anys, encara estudia i des del principi es posa en contacte amb l’ARA i amb la revista Directa. És dimecres 30 de març i té clar que vol documentar i fer públic com l’intenten captar per espiar l’independentisme.

Ja fa anys que el Procés va implosionar però, igual que als boscos de Txernòbil, comencem a adonar-nos que els arbres que podrien semblar perfectament recuperats en realitat amaguen nivells de radicació tòxics que trigaran anys a depurar-se. Una de les seqüeles d’aquest desastre nuclear és la síndrome del Tsunami. Amb una afectació especialment elevada entre tot el que sigui mil·lennial en avall, la patologia es manifesta amb un increment de la pressió arterial i una sensació d’ofec. El detonant és una barreja d’estètica i llenguatge molt determinats: la combinació d’un disseny gràfic de centre cívic decadent amb una retòrica d’autoajuda excursionista, rematada per un naming previsiblement destrempador. Parlo, per exemple, de Batec.

Primer dia de la crida del col·lectiu de joves Batec per fer una vaga massiva de pagaments a Renfe. Els organitzadors van proposar deixar de pagar els bitllets a partir d'aquest dimecres per denunciar el dèficit d'inversions que viu el servei de Rodalies. De moment el seguiment és incert: l'operadora ferroviària diu que és "mínim" i els organitzadors el qualifiquen d'"èxit".

Un centenar de joves aixecaven dimecres les barreres de l'estació d'Arc de Triomf i feien una crida massiva a deixar de pagar els bitllets de tren a partir de l'11 de maig per denunciar els incompliments del govern espanyol en les inversions pactades a Catalunya. Era la carta de presentació del col·lectiu Batec, que es defineix com un moviment independentista juvenil de base i que advoca per la desobediència civil no violenta. Però ¿d'on prové aquesta xarxa organitzada de joves? "Som la generació de l'1-O, el nostre despertar polític neix l'octubre del 2017 i provenim de diferents moviments socials", assenyala un dels portaveus de la plataforma, que deixa clar que l'objectiu és aconseguir la independència per "canviar-ho tot".