Al bell mig del barri del Mercadal de Girona hi ha l’entrada a la lògia maçònica més gran de la ciutat: el taller Canigó. Qui esperi trobar-hi un espai d’opulència, emmirallant-se en les pel·lícules nord-americanes, ja els avanço que s'emportarà una desil·lusió. El que podria semblar l’entrada d'un magatzem fosc que dona a un pati d’illa és des de fa gairebé tres dècades el local on es reuneixen una vintena de germans maçons, cada quinze dies, per celebrar les seves tingudes. Són els rituals que comparteixen dins el temple, un espai tancat –sense finestres– ple de simbologia que a primer cop d’ull pot sorprendre.

“No et diuen el que has de fer sinó que et donen eines perquè t’ordenis a tu mateix, progressis i et desenvolupis, t’ajuden a treure’t de dins l’esperit adormit”, diu l'advocat Honorario Gimeno, maçó des del 2001. “T'adones que comparteixes creences com la tolerància, la llibertat, la igualtat, la fraternitat”, explica Maria Feu, infermera i pedagoga jubilada i venerable mestra de la lògia Yetzirah de Montserrat. Són tan sols alguns dels testimonis, a cara descoberta, que s'escolten en una sala, convertida en un temple a la primera planta del Palau Robert de Barcelona, dins l’exposició Maçons! Una mirada actual a una institució centenària, que es pot visitar fins al 28 d'agost. “Tots aquests maçons no surten de l’armari, tot el seu entorn sap que pertanyen a una lògia”, explica l’historiador Enric Calpena, que en comissaria l’exposició. “No hi ha secrets però sí discreció. No fa tant de temps que, per ser maçó, podies perdre el patrimoni o, fins i tot, la vida”, afegeix el periodista.