8.50 h am. “Mama, elz nenz zurten del cul?” Primer dia d’escola i ja arribàvem tard mentre una terrorista assajava una coreografia davant del mirall del rebedor més semblant a un atac d’epilèpsia i l’altra, posant-se les sabates al revés, decidia fer petar la xerrada traient un tema troncal de maternitat per al qual no estava gens preparada.

Després de més de quatre dècades exercint de mestra al Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, Maria Isabel Soler ha notat que els darrers anys les criatures arriben a l’escola amb menys habilitats de llenguatge que anteriorment. Si abans, explica, de trenta nens uns cinc o sis no parlaven bé, ara la proporció és al revés: només cinc o sis parlen bé, pronuncien correctament tots els sons, tenen un vocabulari ric i construeixen frases completes. Soler ha detectat que els infants tenen un ventall de mots molt bàsic, sense diversitat de paraules, i amb dificultats per expressar el que volen.

La meva filla comença I3 aquest curs. Com hem de gestionar el període d'adaptació? ¿És necessari si ja ha anat a l'escola bressol?

Avui és el primer dia que el Fèlix torna a provar d’anar sense bolquer. “Per Nadal ja ho vam intentar, però va ser un malson de tres dies perquè no estava preparat”, diu la seva mare, Maria Martínez. Van pactar que un cop acabada l’escola ho intentarien de nou. "Aquest setembre ja farà quatre anys i encara va amb bolquer durant el dia?", li pregunta a ella la gent, estranyada,. Segons els especialistes, però, una vegada descartats problemes orgànics o neurològics, l’infant que es troba en aquesta situació l’únic que necessita és temps.

Un de cada cinc alumnes que el curs que ve faran P3 tindrà una plaça reservada perquè té necessitats educatives específiques de suport educatiu (NEE), sigui perquè és un infant afectat per una discapacitat o trastorn o, sobretot, perquè és socialment desfavorit. El 21,3% del total d'alumnes que s'incorporaran a infantil responen a aquest perfil, més del doble que fa un any (10,1%), fins al punt que el 22% de les places de P3 a l'escola pública estaran ocupades per alumnes NEE, i el mateix passarà en el 18% de llocs escolars de les escoles concertades. El salt més gran, però, es produeix si es tenen en compte només els alumnes vulnerables socialment: l'any passat eren el 7% del total i aquest any gairebé se n'ha triplicat la detecció, fins a arribar al 17,9%, tal com va explicar l'ARA fa uns dies, cosa que acosta el departament d'Educació a l'objectiu del 22%. Hi haurà 9.966 infants de P3 i 10.885 de 1r d'ESO amb plaça reservada per vulnerabilitat: en total, prop de 21.000. Tots aquests alumnes entraran al sistema amb uns diners sota el braç per compensar econòmicament els centres –384,66 euros per alumne a la pública i 988,1 a la concertada– que serviran per pagar material, colònies o excursions, però no està previst que s'incorporin nous perfils professionals per atendre'ls a les aules.

Com passa cada any a mitjans de maig, grups de famílies comencen a organitzar-se per denunciar que es queden sense plaça a l'escola que havien triat. Aquest any, però, aquest problema s'ha agreujat a causa, diuen els pares, d'una de les mesures estrella de la conselleria, la baixada de ràtios a P3. Només a Barcelona, més de 200 famílies de l'Eixample no tenen plaça, una setantena passen pel mateix a Gràcia i també s'ha registrat un dèficit d'unes 40 places a Horta-Guinardó i Sant Andreu, segons calculen les famílies, que han enviat una carta de queixa al Consorci d'Educació de Barcelona.