Una directiva entra en una sala de reunions i tots s’aixequen de la cadira per saludar-la. L’home que té al costat li dona la mà. La dona que té a l’altra banda li fa dos petons. Dues de les assistents, més grans que ella, la saluden de lluny i tornen a seure. L’home que té al davant s’hi acosta i l’abraça breument: “Han anat bé les vacances?”, diu. Al fons de la sala, el jove estudiant en pràctiques abaixa la mirada cap a la llibreta que sosté damunt dels genolls. No s’ha aixecat ni ha dit res. Què se suposa que hauria de fer?

Els treballadors estan cada vegada més estressats, més poc compromesos amb la feina i tenen més tensions amb els seus superiors. Aquestes dades poc alentidores formen part d’un estudi de l'empresa Gallup que el 2023 va analitzar els problemes que tenien els empleats arreu del món. D’aquests treballadors, un 59% estaven “renunciant en silenci”, és a dir, fent el mínim per complir la seva feina, però sense cap mena de motivació. I quan se’ls preguntava què millorarien de la seva situació no es referien tant a qüestions com el salari o les condicions laborals, sinó que admetien voler tenir més autonomia, uns objectius clars i un reconeixement per la seva tasca.

"Controlador, mentider, antipàtic i incoherent". Aquestes són les quatre paraules amb les quals la Mercè, nom fictici perquè prefereix mantenir l'anonimat, defineix el seu cap actual. Treballa en una editorial a Barcelona i assegura que l'ambient a l'oficina és insostenible, tot i que ella i els seus companys "aguanten" perquè la feina els agrada i no estan mal pagats. "El nostre jefe perd sovint els nervis i canvia de plans constantment. Recordo que un cap de setmana em va trucar per dir-me que havia d'entregar-li una ressenya molt urgent i vaig haver de marxar de la casa rural on era amb la família perquè no tenia internet. Vaig passar tot el dissabte treballant i quan li vaig enviar no em va contestar. El dilluns em va dir que al final no calia, que s'havia oblidat d'avisar-me", explica.

“Com et dius i a què et dediques?” Quan coneixem algú, és la primera cosa que preguntem. La feina ens identifica, però gairebé la meitat de la població de l’Estat n’està insatisfeta o no gaire satisfeta, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). El setembre del 2022, l’últim mes comptabilitzat, hi va haver 8.450 baixes voluntàries registrades a la Seguretat Social, la xifra més alta de la sèrie, segons un informe d’Infojobs i Esade. Tot i que queden lluny del fenomen massiu que s’ha anomenat la Gran Dimissió als Estats Units, marquen una clara tendència a l’abandonament laboral.

Després de més d'un any de negociacions, aquest divendres a la tarda el ministeri de Treball i els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han arribat a un principi d'acord per tirar endavant l'Estatut del Becari, tal com ha avançat El País i confirmat l'ARA de fonts de la negociació. El document, però, no comptaria amb el vistiplau dels empresaris que, fins ara, s'han mostrat reticents a les línies mestres d'aquesta reforma. En tot cas, fonts de la patronal CEOE es limitaven a dir aquest divendres a la tarda que "no tenen constància de cap acord" entre govern i sindicats.

“Passem vuit hores al dia davant d’una pantalla, ¿com pretenem afrontar el canvi climàtic?”. És una pregunta llançada al vol del reconegut economista, sociòleg, activista i assessor polític Jeremy Rifkin, en la conferència inaugural del primer Congrés Català del Treball, que té lloc fins dimecres al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona. I es preguntaran: què té a veure això, amb el futur de la feina?

Estic buscant feina i actualitzant el meu currículum. Fa molt que no ho feia i veig que ara són molt curts quan el meu era molt llarg. ¿Em recomanes que l'escurci? ¿Algun altre consell sobre el CV?

Tinc molt mala relació amb un company de feina amb qui forçosament m'he de relacionar. ¿Tens algun consell per a mi?

Tinc 30 anys, soc consultor des que vaig acabar la carrera i em sento estancat. Voldria passar a treballar a empresa final. Què puc fer?

El primer incident es remunta al juliol del 2019. El supervisor d'una fàbrica de taps de fusta de West Yorkshire, al nord-oest d'Anglaterra, es baralla verbalment amb un empleat. I, enmig de la discussió, Jamie King anomena al seu subordinat, Tony Finn, "bald cunt", un insult que es podria traduir literalment per "cony de calb", per bé que en aquest context seria més correcte traduir com a "puto calb". L'expressió, en tot cas, sona extremadament malament. No pas pel bald (calb), sinó pel cunt (cony o vagina, però és slang, un argot molt vulgar), una paraula que ningú no diu en anglès, que rarament se sent ni tan sols en els ambients més relaxats i que està considerada una grolleria imperdonable.