La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que afecta més de 60 milions de persones a tot el món, de les quals unes 208.000 a Catalunya. El cor d'aquests malalts va perdent progressivament la capacitat per omplir-se i bombar prou sang per satisfer les necessitats del cos. Un dels paràmetres per diagnosticar aquesta malaltia és el percentatge de sang que el ventricle esquerre envia cap a l’artèria aorta en cada contracció del cor. S'anomena fracció d’ejecció i, en funció del seu percentatge, es considera normal (entre un 50% i un 70%), lleugerament reduïda (entre un 41% i un 49%) i reduïda (menys d'un 40%).

Quan tenia 9 anys, l’Ian va patir un còlic nefrític, una obstrucció de la via urinària que li impedia fer pipí amb normalitat i li provocava molt dolor. Havia nascut amb una malformació que no li van detectar. Tot i que mai no havia mostrat senyals, l’orina s’acumulava al ronyó i era necessari operar-lo per preservar l’òrgan. Inicialment, es va optar per una cirurgia convencional amb laparoscòpia –una operació amb petites incisions a l’abdomen–, però l’operació es va complicar i l’Ian va continuar amb molèsties. Calia tornar-lo a operar i, aquest segon cop, es va optar per l’Hospital Vall d’Hebron, l’únic centre de l’Estat que disposa d’un programa de cirurgia robòtica urològica per a infants.

Les desigualtats de gènere també afecten la recerca científica. Com que s'estudien més els homes que les dones en els assajos clínics, els resultats que s'obtenen acaben dirigint-se a obtenir teràpies que afavoreixen més el sexe masculí que el femení. Pel que fa als estudis cel·lulars, el sexe del donant directament ha estat sempre una variable ignorada. Ara, un estudi liderat per l'investigador català Sergi Clotet Freixas, que és cap del Grup de Recerca en Ciència de Sexe i Gènere de la McMaster University de Toronto i la investigadora Ana Konvalinka, aprofundeix en les diferències entre homes i dones en el metabolisme de les cèl·lules dels ronyons. Aquesta anàlisi pionera ha permès constatar que aquests òrgans no assimilen els nutrients de la mateixa manera en funció del sexe biològic i explicaria per què la nefropatia diabètica, causa principal d'una disfunció irreversible als ronyons coneguda com a malaltia renal crònica, progressa més ràpidament en homes, que també són els que tenen més risc de patir-la.

El febrer del 2020, just a l’inici de la pandèmia de covid, gairebé a tot el món es parlava d’un virus respiratori. La fase aguda de la malaltia afectava, en efecte, sobretot pulmons i vies respiratòries. Passaria un bon temps abans no es veiés que aquesta primera apreciació era errònia. Dos anys més tard sabem que l’afectació és multiorgànica i que no només els pulmons la pateixen. Entre d’altres, ataca els ronyons i, com acaba de publicar l’equip de Núria Montserrat, investigadora Icrea a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), a la revista Cell Metabolism, els ronyons de pacients amb diabetis de tipus II són els que més pateixen els efectes de la infecció. Què ho fa que sigui així? Montserrat ha trobat la resposta en els minironyons que ha aconseguit posar a punt.