Mitja tarda al passatge de Mulet, a la part alta de la Vila de Gràcia. Manel Arnau és a la porta del Club Excursionista de Gràcia, rebent les persones que van desfilant per buscar els dorsals de la Matagalls-Montserrat d'aquest cap de setmana. "Molta gent quan la finalitza diu que no la farà mai més. Però després repeteixen. I sempre apareixen cares noves", explica. Ell va ser present a les primeres edicions d'aquesta cursa que va néixer com una celebració puntual, per convertir-se en la degana de les marxes de resistència de Catalunya. "Els primers anys no es va poder fer cada any, així que aquesta serà la 43a edició. Tampoc es va poder fer l'any de la pandèmia. Allò va ser dur. El club va perdre socis, però els hem recuperat. I la gent ha tornat per fer la marxa de nou", afirma el Manel.

Fer història és un una fita cada vegada més volàtil i abastable. Molts fets destacats es qualifiquen d'històrics, fruit d'un llenguatge grandiloqüent que busca cridar l'atenció. En aquest mar d'exageracions, hi ha el perill que esdeveniments realment importants, com el del centenari del Club Excursionista de Gràcia (CEG), quedin eclipsats. L'associació, fundada el 1922, celebra enguany un segle de vida i aquest diumenge, 15 de maig, organitza un dels múltiples actes de commemoració: la primera edició de la Directa al Tibidabo. L'activitat popular connectarà el cor de la ciutat amb la muntanya que la vigila. Al llarg de la història, el centre excursionista no només ha destacat pels èxits de muntanya, sinó que també té com a pilar la defensa del catalanisme.