L’any 1954, gairebé a la cinquantena, Elias Canetti fa un viatge al Marroc. Encara no havia escrit les seves obres més celebrades: per exemple, els tres esplèndids volums de les seves memòries. El contrast extrem entre aquell país del nord d’Àfrica i l’Europa que tant estimava per força l’havia de sacsejar. Fa més de trenta anys vaig viatjar a Viena seguint alguns dels espais que havia freqüentat l’escriptor, de qui havia llegit la memòria literària i n’havia quedat admirat. En recordo el cafè Hawelka, l’esperit del qual, sis dècades després dels dies canettians, es mantenia sense gaires alteracions.