No és estrany que el que el 2022 va ser la primera pel·lícula escrita i dirigida per Francesc Cuéllar, Jusqu'ici tout va, hagi acabat en un escenari de teatre. Perquè hi ha molt de teatre, de bon teatre, en aquest atrevit debut cinematogràfic. Em sembla més teatre que cinema, deia, entre altres, un tal #Promont a les valoracions de la pel·lícula a Filmin, on encara es pot veure.

A l'altar de la impressionant catedral gòtica de Girona, amb el públic assegut als bancs de fusta de la nau, Míriam Iscla ha recitat una selecció acurada de textos filosòfics de Simone Weil. L'actriu, disposada a oficiar un ritual iniciàtic, sense ànim de sermonejar ni donar lliçons, ha encadenat les reflexions de la filòsofa una darrere l'altra trenant un discurs dens i punyent sobre l'experiència de la fe religiosa i els misteris de la naturalesa humana. Llegia una selecció de textos dispersos de l'autora, extrets d'obres com La condició obrera o La gravetat i la gràcia, que la traductora Anna Punsoda ha lligat perfectament en un monòleg únic i sense talls. La lectura comença i acaba amb dos fragments de dues cartes de Weil i, entremig, tota la resta de fragments estan inserits amb coherència de manera que tota la dissertació sembla una mateixa lletra sobre la realitat i el món místic.

Hi ha festivals que intenten fer passar bou per bèstia grossa i que amb prou feines són agregadors de propostes, més o menys oportunistes. En canvi, n’hi ha d’altres que treballen la programació amb criteri per transmetre un relat artístic i/o conceptual coherent any rere any: aquest és el cas del Clàssics, el festival d’arts contemporànies i pensament organitzat per La Casa dels Clàssics i Abacus, la cinquena edició del qual es desplega de l’11 d’octubre al 18 de desembre en diferents espais de Barcelona. La Col·lecció Bernat Metge és el pòsit i els clàssics de la literatura universal i catalana el context d’una programació que aquest any té com a eix la immortalitat, i que compta amb una vintena de propostes, entre lectures dramatitzades, concerts, espectacles escènics i una exposició, protagonitzades per Francesc Orella, Pol López, Raül Refree i Míriam Iscla, entre d’altres.

El musical Cantando bajo la lluvia, adaptat pel tàndem creatiu format per Àngel Llàcer i Manu Guix, i L'oreneta, de Guillem Clua, han estat els espectacles triomfadors de la nit dels Premis Butaca, els premis de teatre per votació popular que enguany han tornat a celebrar-se al lloc on van néixer, a Premià de Mar. Després d'aplegar èxits per mig món, L'oreneta va aterrar a Barcelona i ha fet repòquer als Butaca: s'ha endut cinc guardons, entre els quals el premi a millor muntatge teatral. L'obra dramàtica que aborda la violència i la repressió contra el col·lectiu LGTBI ha rebut el premi SGAE al millor text per a Clua i també s'han premiat l'actriu Emma Vilarasau, l'actor Dafnis Balduz i el director del muntatge, Josep Maria Mestres.

Míriam Iscla (Pineda de Mar, 1966) rebrà dilluns al Teatre Romea el Premi Margarida Xirgu, guardó que s’atorga des del 1973 a les millors espases del teatre. Iscla suma més de 30 anys de trajectòria al teatre i la televisió. La primera meitat dins la companyia T de Teatre i després al capdavant d’obres de gran ressò com Barcelona, Dona no reeducable, Temps salvatge o Només són dones. Quedem per Telegram perquè no té WhatsApp, i tampoc no té xarxes: “Les opinions m’agrada dir-les a la cara i als amics trucar-los, en tot cas. I la meva feina no pot dependre del que diuen. Visc molt bé perquè només m'envien el que no em deixa malament”, diu rient.     

Les bones intencions

Centre de les Arts Lliures. Escenari Joan Brossa (Fins al 6 de juny)

Míriam Iscla ens fa riure. I molt. Acostumats a veure-la en personatges seriosos, com els de Barcelona de Pere Riera (TNC) o el més recent de la jutge de Crim i càstig (Teatre Lliure), Iscla ens redescobreix tota la seva vis còmica, els bons dots de comedianta que des que va sortir de la companyia T de Teatre gairebé no havia fet servir. Iscla domina i excel·leix en una comèdia d’aquelles que li escauen d’allò més a qualsevol festa major de Catalunya; és curiós, fins i tot estrany, que estigui programada al Centre de les Arts Lliure.

]]>