Es veu que a Laia Beltran li va costar molt trobar a Girona el llibre de Safo –només se’n pot fer un amb els poemes que ens han pervingut, sencers o fragmentaris– i al final en va trobar un exemplar. És cosa d’alegrar-se’n.

La traducció al català viu una etapa esplendorosa, no només gràcies a la quantitat de textos que s'hi publiquen versionats d'altres llengües, sinó pel que fa a la diversitat lingüística –fa uns mesos arribava la primera novel·la traduïda directament de l'islandès i es reprenia la publicació de traduccions del gal·lès, del serbi i del danès– i també en relació a la varietat dels títols que arriben. Un dels camps en què l'oferta s'ha enriquit més durant l'última dècada ha sigut el dels clàssics. Hi ha editorials que hi dediquen col·leccions senceres, com ara Viena, Adesiara, Flâneur i Edicions de 1984, i d'altres que hi han apostat puntualment, com ara Proa, Club Editor, Comanegra, Quaderns Crema, Lleonard Muntaner, Días Contados i Lapislàtzuli. A més, noves editorials com Extinció, Cal Carré i Cràter hi dediquen un espai central als catàlegs. Escollim deu novetats escrites entre el segle XX abans de Crist i mitjans del segle XX que traslladen el lector a geografies i èpoques molt diferents. Bon viatge!

Safo de Lesbos va escriure més de 10.000 versos, però n'han sobreviscut pocs centenars. De la vida de l'autora grega se'n sap encara menys que de l'obra. Així i tot, la influència sàfica ha estat tan gran que ha inspirat nombrosos pintors, escultors, escriptors i dramaturgs al llarg dels segles. L'últim d'ells és Safo, que es podrà veure al Teatre Romea del 14 al 24 de juliol després de ser estrenat, amb una molt bona acollida, a Mèrida. L'obra té com a principal reclam la presència escènica de Christina Rosenvinge, que interpreta la poeta i posa música a alguns dels seus versos.

El títol d’aquest aplec líric, I desitjo i cremo, és un bell vers de Safo, que conté l’esperit d’una obra la novetat i l’emoció de la qual arriben incòlumes, travessant els segles, fins als nostres dies. El subtítol, poesies incompletes, és una estricta descripció filològica del que passa amb el llegat d’aquesta poeta i música, inventora del plectre per tocar la lira, que va viure a cavall dels segles VII i VI aC: el que ens n’ha pervingut és, per força, incomplet, fragmentari. “La conservem a trossets: uns dos-cents fragments”, explica Eloi Creus, que signa una feina excepcional de traducció i explanació de tots aquests fragments, “restes, només, d’un naufragi colossal”. Com una gran gerra de la qual només haguéssim conservat alguns bocins escadussers: bocins, però, que ens permeten fer-nos una idea de la magnificència del conjunt. Val a dir, encara, que l’edició present és la més completa que s’ha publicat mai fins ara en català. 

"Eros m'agita el cor / com el vent que envesteix les alzines dalt les muntanyes". "De mi t'has oblidat / o bé és que estimes una altra persona". "Per a mi, ni mel ni abella". Així sonen alguns dels versos de la poeta Safo de Lesbos (segles VII-VI aC) traduïda per Eloi Creus. I desitjo i cremo (Proa) acaba d'arribar a llibreries amb el subtítol "Poesies incompletes". "L'obra de Safo ens ha arribat esmicolada i, per tant, la seva poesia és inevitablement incompleta, però aquesta versió és la menys incompleta que es pot llegir en català", assegura l'editor Josep Lluch.