"La París-Roubaix és una carrera horrible, però guanyar-la és magnífic" deia el ciclista Sean Kelly. "No hi penso tornar mai més", deia l’italià Franco Barellini, tot i que va tornar i la va guanyar. "És una bogeria, aquesta cursa. Treballes com un animal i no tens temps ni per pixar. Acabes amb el mallot moll, és tot ple de pols, acabes tacat de fang, rellisques... és una gran merda", deia el neerlandès Theo de Rooy el 1985. Tot seguit, quan li van preguntar si la tornaria a fer, va deixar anar: "És clar! És la cursa més bonica del planeta!".

Ben lluny de Jesi, on acabava l'etapa del Giro avui, el triomf de Biniam Girmay (Intermarché) s'ha celebrat com si fos un dia de festa nacional a Eritrea. Per primer cop en la història del ciclisme, un corredor africà negre ha guanyat una etapa d'una de les grans curses. Havia de ser un eritreu, el país africà on més passió hi ha pel ciclisme. Havia de ser a Itàlia, ja que, coses de la vida, la passió per les bicicletes va arribar a Eritrea quan va ser envaïda pels italians el 1890. És a dir, quan el ciclisme va esdevenir una passió popular, a inicis del segle XX, Eritrea era italiana.