L’actitud creativa i la trajectòria intel·lectual i cultural de Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999) es van caracteritzar per la voluntat militant i disciplinada de no renunciar a res. Home polièdric i de curiositats infinites, Viladot sempre va abordar l’art i la literatura com una maniobra d’incorporacions, de multiplicacions, d’assumpcions, de mescles. Així ho deia ell mateix: “Tot aquell que es posa tossut en un sol llenguatge no és pas per defensar-lo, sinó per amagar els altres que ignora”.

La relació de les autoritats franquistes amb la figura de Pablo Picasso va ser molt complexa i va arribar a extrems molt violents, com recorda la nova exposició dels Espais Volart de la Fundació Vila Casas, Homenatge a Picasso. Vallauris, 1972, que es pot visitar fins al 2 d'octubre. Els prop de 300 tapets (peces de cotó amb puntes) de més de 200 artistes que la formen, molts d'ells pintats per grans artistes d'arreu del món, són fruit de la iniciativa que va posar en marxa el jove galerista Santiago Palet com un gest de desgreuge cap a Picasso després que membres de l'organització d'ultradreta Guerrilleros de Cristo Rey li cremessin la galeria Taller de Picasso de Barcelona.