El primer còmic de ficció de Nino Bulling, La flama (Finestres; traducció de Núria Molines Galarza), comença a la primavera i acaba a l'hivern, però entremig la persona que el protagonitza no experimenta cap viatge ni cap evolució. A l'inici, Ingken es presenta com una noia amb una expressió de gènere masculina que manté una relació amb Lily, una dona transsexual. "Soc superfeliç", diu a les primeres pàgines de l'obra. Però a mesura que la seva història avança, un malestar estrany li apareix a poc a poc i cada vegada es va fent més gros. Quan acaba el còmic, Ingken ha aconseguit dir-se a ella mateixa que no se sent ni home ni dona i sap que aquesta presa de consciència li canvia la vida, però, de portes enfora, segueix mostrant-se de la mateixa manera que al principi. A través de La flama, Nino Bulling (Berlín, 1986) reflecteix que la disfòria de gènere "no és un moment de revelació, sinó tot un procés" que, quan es fa present, posa en dubte la identitat de qui l'experimenta i la solidesa del seu entorn.

El triomf de Nemo a Eurovisió hauria estat un moment de celebració i eufòria, però per a qui va representar Suïssa va ser una ocasió per posar damunt de la taula les mancances sobre la llibertat d'expressió del concurs. Si bé Eurovisió és símbol de l'alliberament sexual i la diversitat, Nemo ha trobat els límits d'aquesta màxima. L'intèrpret de The code va explicar en la roda de premsa posterior que va haver d'entrar d'amagat al concurs la bandera del gènere no binari, amb el qual s'identifica, després que l'organització li digués que no podia ensenyar-la.

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) “manté fora de la normativa alguns usos lingüístics que buscaven un ús més inclusiu del gènere o que intentaven que la llengua mostrés empatia amb identitats no binàries”, llegíem a l’ARA. No accepta el totis, ni el totes com a genèric ni el tots/totes.

Luna Ki (Barcelona, 1999) va començar a cantar per abocar en la música tot el dolor, la incomprensió i el menyspreu que patia durant l'adolescència. Després de fer el batxillerat a l'Escola Massana, va marxar a Madrid per estudiar moda, però no s'hi sentia a gust i ho va abandonar. Tenia 19 anys i vivia en un soterrani amb Khaled, del grup Pxxr Gvng. Aquell pis es va convertir en la seu de l'underground i del trap de Madrid; era un after constant i va quedar destrossat. Aleshores va tornar a casa només amb un USB amb cançons gravades. "No podia mirar els meus pares a la cara. Havia deixat la universitat i tenia un deute de mil euros pel pis", explica l'artista. Després d'insistir i insistir, el seu pare, el publicista Ginés Górriz, va accedir a donar-li 15 euros per publicar a internet la seva primera cançó. I d'allà, a l'èxit: Luna Ki va llançar el seu primer tema, Septiembre, el 2018, va donar-se a conèixer arreu i fa uns mesos va estar a punt de competir al Benidorm Fest amb Voy a morir. Ara publica el seu primer disc, CL34N (Sony), i el 27 de maig passarà per la Sala Apolo de Barcelona per presentar-lo.