Hi ha homes que deixen empremta per la seva personalitat, energia i humilitat. I un d’ells és Jordi Roch, “l’ideador, fundador, impulsor i ànima de la Schubertíada”, com el va definir diumenge Víctor Medem, director del festival, en un emocionat discurs davant de públic, amics, músics i representants institucionals que omplien a vessar la Canònica de Santa Maria de Vilabertran amb motiu de l’homenatge que se li va retre per celebrar el 30è aniversari de la Schubertíada de Vilabertran. 

''Wozzeck'

Gran Teatre del Liceu. 22 de maig del 2022

Indiferent a la violència que l’envolta, fins i tot quan uns quants nens li diuen que la seva mare és morta, el fill de Marie i de Wozzeck segueix galopant sobre un cavall de cartró (“Hop-hop! Hop-hop!”). Aliè a la barbàrie d’un món en flames i que ha sucumbit a la virulència i la violència absurda de les trinxeres, un ninot articulat i amb una màscara antigàs galopa sobre una crossa (Hop-hop! Hop-hop!). Aquesta última versió del final de Wozzeck és l’esfereïdora rúbrica del muntatge de William Kentridge que es pot veure des d’aquest diumenge i fins al 4 de juny al Liceu. Un espectacle sense concessions, dur i amb la mateixa bellesa estranya i cantelluda amb què Alban Berg va escriure l’òpera sobre l'obra Woyzeck de Georg Büchner. Un drama que parla sobre la comprensió del crim, que destil·la compassió sobre qui el comet i que, amb llibret del mateix Berg molt fidel a l’original, es va convertir en una de les òperes atonals més singulars del segle XX. Acabada ara fa cent anys i estrenada el 1925, Wozzeck és una obra que mai no deixa indiferent. I el muntatge que veiem al Liceu, procedent del Festival de Salzburg, tampoc.

]]>

L’artista sud-africà William Kentridge (Johannesburg, 1955), un dels creadors més reconeguts del moment, sempre s’ha mantingut fidel a l’essència del seu art: el dibuix. Els seus esbossos al carbó són a la vegada lírics i polítics. A partir d'ells ha creat peces d’altres llenguatges com pel·lícules, performances i muntatges d’òpera com el de Wozzeck, d’Alban Berg, que arriba aquest diumenge al Gran Teatre del Liceu, on hi haurà sis funcions fins al 4 de juny. “Vaig començar dibuixant", ha recordat Kentridge aquest divendres al Saló dels Miralls del Liceu. “Després vaig animar els dibuixos: continuaven tenint dues dimensions, però es movien en el temps, i és com si tinguessin tres dimensions. I l'òpera em dona un escenari, una pantalla per a les projeccions i l’espai físic dels intèrprets, així que és com dibuixar en quatre dimensions”, explica.

]]>