Els primers minuts de Holy spider segueixen la rutina d’una prostituta una nit qualsevol a Meixad. Les imatges mostren fel·lacions i xuts de droga per aguantar les hores, fins que la dona es troba fatalment amb un assassí que l’estrangula, en un clímax esfereïdor que sembla seguir el llibre d’estil marcat per Hitchcock a Frenesí. Només amb aquesta seqüència queda clar que l’Iran que mostra la pel·lícula no s’assembla gens a allò que el cinema del país ha pogut filmar des de la Revolució Islàmica del 1979. Lògicament, per fer aquest retrat sòrdid de la seva pàtria, Ali Abbasi ha hagut de comptar amb capital de Dinamarca (on viu i està nacionalitzat) i altres països europeus, a més de recrear els carrers iranians a Jordània. Només des de l’exterior era possible explicar la història de Saeed Hanaei, que entre els estius del 2000 i el 2001 va matar setze prostitutes en una croada puritana; crònica negra que Abbasi entén com a símptoma d’una misogínia enquistada culturalment: no en va, aquests crims van ser elogiats des de les tribunes més fanàtiques.

Un pot ser casualitat, però dos ja no. La secció oficial del Festival de Canes, caixa de ressonància del cinema d'autor global, inclou aquest any dos thrillers ambientats en el món islàmic: ¿una nova tendència ha arribat per quedar-se? El primer, presentat fa uns dies, és Boy from heaven, de l'egipci Tarik Saleh, que desplega amb pols ferm les intrigues polítiques i religioses en què es veu involucrat l'Adam, un jove d'orígens humils que estudia l'Alcorà a la universitat més prestigiosa del món àrab, Al-Azhar. Convertit a contracor en informant dels serveis secrets, acabarà sent una peça clau en les maquinacions del govern egipci per influir en l'elecció d'un nou Gran Imam, però veure per dins les lluites intestines entre les diverses faccions religioses i polítiques s'endurà la puresa d'esperit del noi. L'insòlit de l'escenari no és l'única virtut d'aquest thriller competent que no guanyarà la Palma d'Or però que es gaudeix sense problemes.