Dimarts vinent farà quatre anys de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna. Fa vertigen imaginar com ha canviat Europa des de llavors, sobretot en el terreny ideològic i geoestratègic. Al dossier de diumenge ens preguntem si, en un moment d'amenaces serioses a la pau i d'auge del militarisme, és possible encara ser pacifista. Amb l'ajuda d'experts analitzem com ha evolucionat el sentiment pacifista a Europa, i com està canviant. Mirem com augmenta la despesa militar i què en diuen els diferents partits catalans i espanyols. I també en parlem amb Josep Borrell, actual president del Cidob i excap de la diplomàcia europea, que ens explica, sense embuts com fa ell sempre, com veu el panorama internacional.

A la Conferència de Seguretat de Múnic, el canceller conservador alemany, Friedrich Merz, ha fet un pas endavant a l'hora d'assumir el lideratge europeu. En un discurs molt pensat i calculat, Merz ha buscat un equilibri entre la voluntat d'avançar cap a una autonomia defensiva europea més gran i la necessitat de no trencar la històrica aliança amb els Estats Units. Tot plegat, des de l'assumpció que s'està obrint una nova etapa en el panorama internacional que ja no respon als paràmetres de la postguerra mundial.

Europa està en guerra amb Rússia en territori ucraïnès. Al febrer farà quatre anys de l'inici de la invasió. Cada cop més sonen tambors de guerra d'un conflicte més general. Exageració? Alarmisme interessat? El fet és que la dinàmica geopolítica és certament desagradable i incòmoda. Ningú vol aquesta deriva bèl·lica i de rearmament. Però la realitat és la que és: l'expansionisme de Putin és explícit i implacable, com també ho són els fracassos que fins ara ha conreat el president nord-americà, Donald Trump, en la seva missió de mediador i pacificador, una missió marcada per la disruptiva proximitat que ha mostrat amb Moscou i per la pressió a Kíiv –perquè faci cessions territorials– i al conjunt d'Europa –perquè es rearmi i assumeixi la seva autodefensa–. Aquest és el panorama. És important no perdre'l de vista.

L'homo smartphone, aquesta espècie en què ens hem convertit a còpia de passar hores enganxats a les pantalles dels telèfons mòbils, està tan acostumat als inputs ràpids que, de vegades, li costa percebre la profunditat del paisatge que ens envolta.

L’estil de presidència de Donald Trump està afectant tots els àmbits. Si la setmana passada va presentar la seva insòlita 'solució' per a Gaza proposant directament l'expulsió "voluntària" dels palestins, aquesta ha posat el focus en Ucraïna. La seva proposta, que diu que ja ha debatut amb Vladímir Putin, és acabar ràpidament la guerra amb cessions importants per part d'Ucraïna, que hauria de cedir territoris a Rússia i oblidar-se d'entrar a l'OTAN. A la Conferència de Múnic que acabarà diumenge es definiran les posicions de cara a una futura negociació.

Mariúpol és una de les ciutats ucraïneses on Rússia es va acarnissar més. Des del primer dia de la invasió, aquest municipi del sud-est d'Ucraïna va veure's enmig d'uns combats que pocs dels seus residents s'esperaven. Dos anys després d'aquells dies de guerra, l'ONG Human Rights Watch (HRW) ha publicat un extens informe en el qual denuncia suposats crims de guerra de l'exèrcit rus. HRW, en col·laboració amb l'organització ucraïnesa Truth Hounds, ha analitzat més de 850 vídeos i imatges de satèl·lit i ha entrevistat 240 residents de Mariúpol durant el setge. Aquests són alguns dels relats i conclusions de l'informe.

Fa més de tres mesos que va començar la guerra entre Rússia i Ucraïna. En el moment de l’esclat del conflicte ja es deia que, a casa nostra, els grans perjudicats serien els ramaders. La dependència del cereal que provenia de l'anomenat "graner d'Europa" i el gran consum energètic que demanen les granges indicaven que el sector ho podria passar malament. Com els ha acabat afectant? Ha sigut tan greu com s’esperava? El sector confirma els pitjors pronòstics.