Esclar, una guerra, una altra guerra, quina bona idea! Com no se’ns havia acudit abans? Amb els guanys que en traurem tots plegats, d’una guerra! Ja no ens haurem de preocupar pels preus ni per la sequera ni per vendre’ns l’iris! Una guerra ens ho soluciona tot! Quina sort tenir Von der Leyen i tota la colla de cínics que l’envolten i l’encoratgen a alertar-nos que estiguem preparats perquè han decidit que “una guerra no és impossible”, com si no ho sabéssim, com si no patíssim les guerres que no es fan aquí i com si no sabéssim a qui beneficien. Una pista: a nosaltres no.

La indústria armamentística continua creixent en temps de crisi. Segons es desprèn de les dades publicades aquest dilluns per l'Stockholm International Peace Research Institute (Sipri), el centre d'estudis en armament de referència, les 100 principals empreses del sector van augmentar vendes l'any 2021 per setè any consecutiu tot i els problemes en la cadena de subministraments derivats de la pandèmia. En concret, van assolir els 592.000 milions de dòlars (559.000 milions d'euros), un 1,9% més que l'any anterior. L'informe, que no recull encara l'impacte de la guerra a Ucraïna, indica que l'increment queda lluny de la mitjana dels quatre anys anteriors al covid (3,7%), però que ja se situa per sobre del que es va experimentar en el període 2019-20 (1,1%). "Es podria haver donat un creixement encara més gran de les vendes d'armes el 2021 si no fos pels problemes persistents en la cadena de subministrament", constata Lucie Béraud-Sudreau, directora del programa de despesa militar i producció d'armes del Sipri.

Roy J. Glauber tenia 18 anys quan va agafar un tren, sense saber ben bé el seu destí, per anar a Los Alamos, un laboratori aïllat i secret on les ments més privilegiades treballaven en la creació de la bomba atòmica. Glauber aleshores estudiava Física i uns cursos de doctorat a Harvard, i va anar-hi voluntàriament perquè si no temia que l'enviessin al front japonès. Era el 1943 i a Los Alamos tots eren molt joves. Els científics més grans tenien poc més de 30 anys. "Tota aquesta gent jove produïa bebès més eficientment que qualsevol altra cosa que es produís en el laboratori", explica a La última voz (Ariel).