Mirar bé, pensar bé i escriure bé: són les tres virtuts que se li han de demanar a tot crític d’art. Mirar, això que se’n diu mirar, és possible que siguin molts, o bastants, els que ho saben fer, però la majoria d’aquests després pensen confusament i des de l’apriorisme i, per si això no fos prou, a la fi exposen els seus judicis i les seves idees amb una prosa que és pitjor que confusa: és ampul·losa i espessa. Gabriel Ferrater, l’autor de Les dones i els dies, un dels llibres centrals de la poesia catalana moderna, va ser també un magnífic crític d’art perquè mirava, pensava i escrivia molt bé.