Les col·laboracions entre arquitectes de diferents generacions són molt habituals i es produeixen per raons tan diverses com els vincles familiars i l'especialització. "Amb vint i trenta anys es poden dir moltes coses. Potser a vegades et falta algun instrument, però cada etapa de la vida, i de la vida com a arquitecte, té un valor molt potent", afirma Clara Solà-Morales, que sovint treballa colze a colze amb l'estudi Metrònom. "Crec que escoltar-lo i cuidar-lo és part de la feina de tots", subratlla. Aquests són deu obres intergeneracionals d'estudis catalans.

L’arquitecte Enric Batlle (Barcelona, 1956) és un optimista radical. “Qualsevol lloc, fins i tot el pitjor, pot reintegrar-se al sistema de l'espai públic”, afirma. Batlle i Joan Roig (Barcelona, 1954) van fundar fa quaranta el despatx des del qual han demostrat el poder regenerador de l'arquitectura. Les seves obres, moltes de les quals a l’àrea metropolitana de Barcelona, s’han convertit en un referent internacional, com la restauració paisatgística de l’abocador del Garraf, que continua, i la recuperació mediambiental del riu Llobregat al Baix Llobregat. Quan Batlle i Roig van començar la seva trajectòria conjunta no hi havia cap model per a aquest tipus d’actuacions, però van trobar en l’agricultura instruments per portar-les a terme, com el fundacional cementiri de Roques Blanques, al Papiol, amb els nínxols en bancals. Hi continuen treballant, i fa poc anys van inaugurar-hi El Camí del Bosc, un altre bancal, aquest fet amb troncs, on enterrar les cendres dels difunts.