Quan s'aixeca el teló apareix Anna Ferrer ajaguda en una superfície que després se sabrà que és la taula d'un obrador de pa. Al fons es projecten els noms d'una nissaga de forners, els Ferrer, que va néixer el 1885. Al cap d'una hora, és el pare de la cantant menorquina, Toni Ferrer, qui jau a l'obrador, i quan el teló del Teatre Kursaal de Manresa comenci a baixar mentre ressonen els aplaudiments del públic, mitja dotzena de pans són a l'escenari, com una ofrena. El que ha passat abans és Pa, el projecte amb què la cantant menorquina explica la seva relació amb el pa i, sobretot, la complexitat de sentiments que ha d'entomar perquè ella no continuarà la tradició fornera familiar. Estronca la continuïtat de l'arrel, i ho explica en l'espectacle inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa, un lloc dedicat a la creació d'arrel tradicional.

Tot el que no és centre és perifèria, però no totes les perifèries reben el mateix tractament. Hi ha comarques sovint oblidades per les programacions culturals, fins i tot a l’estiu, que és quan els festivals musicals apareixen com un miratge i, moltes vegades, desapareixen sense deixar cap empremta. Precisament per "relligar la geografia perifèrica" amb la creació artística dels Països Catalans que no ocupa el mainstream va néixer Perifèria Cultural, un cicle codirigit per Marçal Girbau i Estel Solé. La idea és reivindicar els marges, contribuir a teixir complicitats culturals i escampar-les pel país, de l’Urgell a l’Alt Empordà, del Pallars Sobirà al Vallès Oriental, de la Vall d’Aran al Lluçanès.

Dues tonades del camp de Menorca són la matèria primera a partir de la qual Anna Ferrer ha construït la cançó Malanat. Les ha harmonitzat barrejat l'eco rural amb el so del sintetitzador. "Malanat es cavador que pateix de mal d'esquena", canta l'artista menorquina gairebé com si entonés un rèquiem.