<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - acabaments]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/acabaments/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - acabaments]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Per als bons tancaments]]></title>
      <link><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/als-bons-tancaments_129_4397995.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Sovint ens agrada més encetar les coses que acabar-les. Acostumem a posar més interès en els inicis que en els finals. Un exemple ben clar d’això el trobem en les relacions amoroses: quan comencen hi solem posar els detalls, la delicadesa, les nostres millors cares… però sovint, quan acaben, tota aquella energia que tractava aquell inici com un regal preciós de la vida brilla per la seva absència, i no posem ni gaire atenció ni consciència a tancar bé les coses. I esclar, llavors queden mal tancades i se n’arrosseguen els dolors i les ferides durant anys i panys. O un altre exemple: els naixements i les morts.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Míriam Tirado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://criatures.ara.cat/opinio/als-bons-tancaments_129_4397995.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Jun 2022 11:33:59 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
