La majoria associem els xips a l’electrònica i a la informàtica. Resulta, però, que també s’anomena xip l’artilugi que des de fa anys s’utilitza per estudiar si un gen està més expressat del compte en un teixit o, simplement, no hi és. El que ja no és tan conegut és la tendència a donar el mateix nom als circuits que s’integren en una mena de pastilla on les connexions electròniques s’han substituït amb cèl·lules mare vives i s’ha canviat la base de silici per estructures de materials inerts amb l’objectiu de facilitar la formació de sistemes biològics funcionals que recordin òrgans i teixits. Són la base dels organoides o miniòrgans, els nous protagonistes de la bioenginyeria i una de les claus de la recerca biomèdica del futur.