Pere Cervantes (Barcelona, 1971) tenia 28 anys quan, el 1999, va anar a Kosovo com a observador per a la pau. S'hi va estar fins al febrer del 2000 i, després, va passar un any a Bòsnia. Han hagut de passar 23 anys abans no se sentís capaç d’escriure sobre el que va viure. La espía de cristal (Destino) ha necessitat el seu temps, en part pel trauma viscut i perquè, segons ell, havia de créixer com a escriptor. El desencadenant definitiu, però, va ser la seva anterior novel·la, El chico de las bobinas (Destino): "La postguerra de Barcelona, en concret del Poble-sec, de la qual parlo a El chico de las bobinas, em va connectar amb la postguerra de Kosovo, i ho va fer a través de les dones", detalla. La Soledad d'El chico de las bobinas pateix les tortures de la Policia Nacional. I la traductora, periodista i espia albanokosovar de La espia de cristal, Taibe Shala, és violada pels soldats serbis: "Tant Soledad com Taibe són heroïnes silenciades que van ajudar a aixecar un país”, explica Cervantes, que combina la feina d’escriptor amb la de policia de delictes informàtics. “A Kosovo es van documentar 20.000 violacions; a Bòsnia, 30.000, i ves a saber quantes se’n documentaran a Ucraïna. El cos de la dona s’utilitza sempre com una arma de guerra”, lamenta.