<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - astronàutica]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/astronautica/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - astronàutica]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[A tocar del Sol: la sonda Parker aconsegueix acostar-s'hi fins a un punt mai assolit]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/astronomia/tocar-sol-sonda-parker-aconsegueix-acostar-s-hi-fins-punt-mai-assolit_1_5241381.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/87ad8785-4e5b-40ef-9a02-6e539fe2dbb6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>A sis milions de quilòmetres del Sol. La sonda Parker de la NASA ha aconseguit acostar-se a aquesta distància del centre del sistema solar i s'ha convertit en l'objecte fabricat per l'home que ha pogut aproximar-s'hi més. L'agència aeroespacial ha comunicat la notícia aquesta matinada, després que la maniobra s'iniciés el 24 de desembre. Així, aquesta nit la sonda ha aconseguit tornar a comunicar-se amb la Terra i ha reportat l'èxit de la missió. L'abast d'aquest acostament –per exemplificar-ho– és equivalent a nou vegades el radi del Sol. A banda, Parker ha assolit una altra fita extraordinària: ha aconseguit moure's a 430 milles per segon, l'equivalent a 692 quilòmetres per segon.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/astronomia/tocar-sol-sonda-parker-aconsegueix-acostar-s-hi-fins-punt-mai-assolit_1_5241381.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Dec 2024 16:04:02 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/87ad8785-4e5b-40ef-9a02-6e539fe2dbb6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Il·lustració de la NASA de la sonda Parker aproximant-se al Sol]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/87ad8785-4e5b-40ef-9a02-6e539fe2dbb6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La nau ha arribat a acostar-se fins a sis milions de quilòmetres de l'estrella]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Els avions petits, com els cotxes voladors, no són ciència-ficció, sinó una necessitat”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/avions-petits-cotxes-voladors-no-son-ciencia-ficcio-necessitat_128_4403615.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/cf621ef7-de33-441d-9658-1d29b9bbb52d_16-9-aspect-ratio_default_0_x902y0.jpg" /></p><p>Jaume Peraire (Barcelona, 1960) és catedràtic d’aeronàutica i astronàutica al Massachusetts Institute of Technology (MIT) amb una llarga trajectòria en la recerca de tecnologies crucials per al futur del transport aeri i la conquesta de l’espai. La seva expertesa li ha valgut per ser investit recentment doctor <em>honoris causa</em> a la UPC, universitat on es va formar com a enginyer de camins, canals i ports fa quasi quatre dècades.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Elena Freixa]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/societat/avions-petits-cotxes-voladors-no-son-ciencia-ficcio-necessitat_128_4403615.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 Jun 2022 16:00:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/cf621ef7-de33-441d-9658-1d29b9bbb52d_16-9-aspect-ratio_default_0_x902y0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Jaume Peraire]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/cf621ef7-de33-441d-9658-1d29b9bbb52d_16-9-aspect-ratio_default_0_x902y0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Catedràtic d'aeronàutica i astronàutica del MIT]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Antoni Güell Sabaté: “I així vaig començar la carrera de metge de l’espai”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/antoni-sabateneuroleg-expert-medicina-aerospacial_129_1839528.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0a641154-aff0-4758-84e3-5a3ca0a7a31f_16-9-aspect-ratio_default_0_x380y711.jpg" /></p><p>Gràcies a Antoni Güell, l’any 1995 una figureta de pessebre es va convertir en el primer caganer que sortia a l’espai exterior. Va estar-se 16 dies donant voltes a la Terra a bord de l’estació espacial MIR. A raó de 16 voltes diàries, en va fer 256.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Güell Ayza]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/antoni-sabateneuroleg-expert-medicina-aerospacial_129_1839528.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2015 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0a641154-aff0-4758-84e3-5a3ca0a7a31f_16-9-aspect-ratio_default_0_x380y711.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Antoni Güell SabatéNEURÒLEG I EXPERT EN MEDICINA AEROESPACIAL: “I així vaig començar  la carrera  de metge  de l’espai”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0a641154-aff0-4758-84e3-5a3ca0a7a31f_16-9-aspect-ratio_default_0_x380y711.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Gràcies a Antoni Güell, l’any 1995 una figureta de pessebre es va convertir en el primer caganer que sortia a l’espai exterior. Va estar-se 16 dies donant voltes a la Terra a bord de l’estació espacial MIR. A raó de 16 voltes diàries, en va fer 256]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
