Els flams són unes postres clàssiques que mai no passen de moda. El cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc, de Sant Esteve de Palautordera, revela els seus trucs per fer-ne a casa amb ingredients que els faran més lleugers i frescos, com ara la llet de coco i la pinya.

Ja quan l’expedició de Magalhães que donaria la volta al món per primer cop va arribar a la zona el 1521, van quedar-ne impressionats. Normal. És increïble veure com una persona pot enfilar-se a dalt d’una palmera de 80 metres d’alt com si res, grimpant pel tronc fent servir els peus i les mans. Un cop arribava a dalt, començava la pluja de cocos que tallava. No era bona idea passar per sota: un impacte de coco pot esberlar-te el cap. A la Polinèsia els cocos sempre han estat valorats, tant per menjar com fer joies i eines. Tan important és el coco, que ara presumeixen de tenir els campions mundials en ascens de cocoters. Sí, existeix aquest esport.

Tot el que queda de Charlie Hebdo és un grapat de dibuixants i periodistes escortats per policies, que van exorcitzant el seu horror per tot arreu. Són els supervivents d'un atemptat que va destruir la vella cultura europea o, més aviat, el que amb prou feines en conservàvem. Charlie Hebdo era la darrera versió de la Il·lustració, de l'esperit volterià, la sàtira i la descreença com a sistema vital. Els lliurepensadors. Ja han passat set anys i s'ha oblidat del tot. No l'atemptat, que com a efemèride sempre resulta molt adient esmentar-lo, sinó el que era Charlie Hebdo. Una França canalla i audaç que ja es trobava en el periodisme de Marat (a aquest el va assassinar, però, una burgesa girondina).