El poeta, crític i traficant d’idees Vicenç Altaió viu un moment d’efervescència: després dels llibres Miró i els poetes catalans (Univers) i Biathánatos o el elogio del suicidio (Huerga y Fierro), aquest dimecres a la tarda ha continuat la ronda de presentacions a la Fàbrica Lehmann de Barcelona amb Tardes de diumenge. Converses, postals i proclames en el 'reset' global (Comanegra), un nou llibre que té l’origen en els articles que va publicar a El Temps de les Arts des de Cadaqués durant el confinament. Abans, el mateix Altaió s'ha assegut entre el públic per escoltar què deien d’ell i del llibre dos bons amics. Un de llarg recorregut, l’artista Frederic Amat, que l'ha definit com un “posseït” i com un “multiplicador d’amatistes”. L’altre és un autor, com Altaió, entre les lletres i les arts, Gabriel Ventura. “El Vicenç és un poeta que veu l’enllà des d’aquí, el sempre des de l’ara”, ha dit Amat. La visió de Gabriel Ventura tambe ha tingut un punt misteriós i ha definit les relacions que Altaió teixeix al seu voltant com “una teranyina”, “una sèrie de trobades i relacions, sobretot intel·lectuals, amb un grup d’amics que tenen una història fascinant i que culturalment són diferents”. Ventura també ha descrit l’amplitud de la mirada d’Altaió “des d’un món microscòpic fins a un de macroscòpic”, entre els relats més íntims i els records de les trobades amb Jordi Cuixart dins i fora de la presó de Lledoners.