A La paraula pintada (1975), el seu polèmic assaig sobre art modern i contemporani, Tom Wolfe teoritzava que, així com l’art en el passat havia estat una qüestió de “veure per creure” –és a dir, de veure una obra, pensar-la, avaluar-la i, a la fi, decidir o creure si era bona o no, si tenia valor estètic i substància expressiva o no–, l’art en la modernitat havia passat a ser una qüestió de “creure per veure” –és a dir, de creure, per ideologia o propaganda o apriorismes estètics, que una obra té unes determinades qualitats i, només aleshores, reconèixer-les, veure-les.