Expliquen Nicholas Dagen i Matthew Gordon que, entre 1930 i 1970, la ciutat de Nova York va trobar “espai i recursos” per construir “centenars de milers d’habitatges per sota de preu de mercat, de formes i mides molt diferents, així com per a diversos poders adquisitius.” Avui, mig milió de novaiorquesos viuen en habitatges públics, i un milió més viuen en apartaments assequibles promoguts pel sector privat gràcies a subsidis estatals, federals o locals.

Són dues persones grans. Ell té 79 anys i ella, 76. Viuen en un dels dos edificis de les antigues casernes de Sant Andreu de Barcelona que continuen drets i que han de ser demolits, segons el planejament urbanístic. En concret, el que està situat al passeig Torras i Bages. És casa seva des de fa 44 anys. Es tracta d'un edifici de tres plantes i dotze pisos, amb columnes a l'entrada i porteria de terra de marbre, que en temps passats devia tenir un cert encant. El personal de les casernes vivia allà amb les seves famílies. Ara, en canvi, el bloc està abandonat. Tots els pisos estan buits. El matrimoni són els últims inquilins. “Volem marxar. No aguantem més”, asseguren. Però exigeixen que abans els paguin el que consideren que els toca per dret.

És un edifici enorme. Una mola. Té en total 152 pisos, tots nous de trinca, que en teoria són per a gent gran. L'Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona els va acabar a finals de l'any passat, però, malgrat això, no hi viu ningú. Continuen buits. Una tanca envolta l’edifici. A l'interior un vigilant fa guàrdia perquè no hi entri ningú.

El tanatori que Mémora volia construir als terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu anirà finalment al carrer Potosí, a un solar propietat de l'Ajuntament de Barcelona molt a prop del Centre Comercial La Maquinista. El canvi ha sigut possible a partir d'una permuta impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, ja que els veïns de Sant Andreu s'oposaven al projecte. De fet, es tracta d'una reivindicació històrica: el veïnat del barri va decidir-ho així en un procés participatiu l'any 2006. A canvi d'alliberar aquest terreny de 6.000 metres quadrats de sostre edificable, Serveis Funeraris de Barcelona - Mémora rebrà la propietat d'un solar municipal a l'àmbit en transformació del carrer Potosí per reubicar-hi les sales de vetlla de proximitat que impulsa. El consistori es compromet a finalitzar tots els tràmits administratius el primer trimestre del 2023. Per acabar de compensar la diferència de valor dels dos terrenys i equilibrar la permuta de sòls, l'Ajuntament abonarà 740.000 euros a Serveis Funeraris de Barcelona - Mémora, segons publica l'ACN.