Un dels grups zoològics més interessants pel que fa a la diversitat de comportaments socials és el dels primats. Aquesta diversitat té un interès especial quan analitzem l’espècie humana en tota la seva complexitat biològica i cultural. Un dels molts aspectes importants és com han anat evolucionant els diferents tipus de sistemes socials a partir dels ancestres comuns a tots els primats. Aquesta evolució ha d’incloure, d’una banda, canvis en el material genètic que d’alguna manera afectin el comportament i, de l’altra, els efectes de la selecció natural que afavoreix uns canvis o uns altres segons l’entorn en què s’hagin produït.

Mirat a l’engròs podria semblar que hem descobert, una altra vegada, la sopa d’all. En termes generals, es pot dir que els humans moderns tenim més tendència a ser empàtics, tolerants o cooperadors que no pas qualsevol primat no humà, com els ximpanzés, els macacos o els bonobos. Fins i tot podem intuir que això és així si ens comparem amb formes humanes primitives, allò que en ciència es coneix com a humans arcaics. El cas és que, tot i sabent-ho, hi ha d’haver una explicació que vagi més enllà de la intuïció. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rockefeller de Nova York l’han trobat en els gens. Corroborant estudis previs, han confirmat amb dades que variacions en els gens de l’oxitocina i la vasotocina i en els seus receptors cel·lulars ajuden a entendre aquesta tendència social.