No sé de quina manera vaig deixar de ser un lector dels llibres d'Austral i d'Alianza de butxaca per convertir-me en un encara més tímid (per introspectiu) seguidor de les col·leccions de Valdemar. A Austral trobava allò que Stefan Zweig havia anomenat el món d'ahir. Disfressats de biblioteca anacrònica, cadascun dels exemplars d'Austral encoratjaven a una recerca cultural, a un exotisme històric. Anar arreplegant els volums d'Austral era engegar una col·lecció de fòssils, calar-me d'una prehistòria lectora amb llibres que havien crescut turbulentament en un bosc desaparegut. Però, d'Austral, allò que més llegia no eren els llibres en qüestió, sinó els índexs que hi havia al darrere, amb títols i autors encara més suggestius i obscurs. Així, llegia sobre el que m'agradaria llegir. Era un lector que s'havia transformat en un somni d'un lector.