A tall d’endreça a les seves traduccions d’Edgar Allan Poe, Stéphane Mallarmé va escriure un sonet que comença amb aquests quatre versos, que traduirem de seguida: “Tel qu’en Lui-même l’éternité le change, / Le poëte suscite avec un glaive nu / Son siècle épovanté de n’avoir pas connu / Que la mort triomphait dans cette voie étrange!” (És possible que siècle vulgui dir aquí el mateix que saeculum en llatí: el temps de les nostres vides.) Aproximadament: “Com a ell mateix l’eternitat transforma, / el poeta suscita, amb glavi nu, / un segle espantat per no haver conegut / que la mort triomfava en una via estranya!”

El primer assassí mediàtic de Barcelona tenia una relació malaltissa amb la literatura. Va actuar, suposadament, durant el primer terç del segle XIX, i al cap dels anys es va descobrir que era una invenció de la premsa francesa. El cas va ser tan popular que fins i tot un tòtem de la literatura com Gustave Flaubert li va dedicar un conte, Bibliomania (1837), abans que altres autors del país s'hi sumessin, com ara Charles Nodier i Jules Janin. A Barcelona va ser Ramon Miquel i Planas qui va aprofundir en el personatge a La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928), llibre esquitxat de tenebrisme des del primer paràgraf: "Vivia, no fa gaire temps, en un carreró estret i ombriu de Barcelona, un d'aquests homes de rostre demacrat, de mirada tèrbola i reconcentrada; personatge de condició satànica i desconcertant com els que, en els seus desvaris, feia reviure Hoffmann, l'autor dels Contes fantàstics, prou coneguts. Tal era en Vicens el llibreter".

Era una qüestió de temps que Mike Flanagan, ara mateix el creador més popular de sèries de terror, abordés la literatura d'Edgar Allan Poe, atès que ja havia adaptat altres referents del gènere com Shirley Jackson (La maledicció de Hill House), Henry James (La maledicció de Bly Manor) o Stephen King (als films El joc del Gerald i Doctor Somni). La caiguda de la casa Usher parteix d'aquest conte de l'escriptor nord-americà per dur a terme una altra immersió en la fatalitat que marca i destrueix una família, en una sèrie que alhora funciona com una antologia sobre la literatura de Poe. Cada episodi homenatja un relat diferent alhora que incorpora cites visuals o textuals d'altres peces com els poemes Annabel Lee i El corb.

La Castanyada i el Halloween són a punt de trucar a la porta i, com cada any, Netflix ha preparat una gran producció de terror per acompanyar la tardor. Després d'estrenar La maldición de Hill House el 2018 i La maldición de Bly Manor el 2020, el guionista i productor executiu Mike Flannagan torna a la plataforma amb l'adaptació d'un dels grans clàssics del terror d'Edgar Allan Poe: La caída de la Casa Usher. Flannagan, que també s'ha encarregat de les minisèries Misa de medianoche (2021) i El club de la medianoche (2022), ha convertit el conte d'Allan Poe en una història de vuit episodis d'una hora de durada cadascun que s'estrenarà el 12 d'octubre.

Gilles de Rais va ser un noble francès que al segle XV va lluitar al costat de Joana d'Arc i, més tard, es va convertir en un assassí en sèrie: va matar desenes d'infants. Amb el temps, va fer cèlebre una frase suposadament seva: "Jo vaig fer el que els altres homes somien. Jo soc el vostre malson". La BCNegra d'aquest any, que tindrà lloc del 6 al 12 de febrer, parlarà precisament d'aquests monstres, els que tenim més a prop, fins i tot dins nostre, i de les dobles vides. "És el leitmotiv que hem escollit per vertebrar el festival, perquè les dobles vides les trobes amb moltes narracions. La tenen espies, gàngsters, veïns amables i educats que quan tanquen la porta de casa maltracten la seva família, psicòpates, adúlters...", detalla l'escriptor i comissari de la BCNegra Carlos Zanón.

No sé de quina manera vaig deixar de ser un lector dels llibres d'Austral i d'Alianza de butxaca per convertir-me en un encara més tímid (per introspectiu) seguidor de les col·leccions de Valdemar. A Austral trobava allò que Stefan Zweig havia anomenat el món d'ahir. Disfressats de biblioteca anacrònica, cadascun dels exemplars d'Austral encoratjaven a una recerca cultural, a un exotisme històric. Anar arreplegant els volums d'Austral era engegar una col·lecció de fòssils, calar-me d'una prehistòria lectora amb llibres que havien crescut turbulentament en un bosc desaparegut. Però, d'Austral, allò que més llegia no eren els llibres en qüestió, sinó els índexs que hi havia al darrere, amb títols i autors encara més suggestius i obscurs. Així, llegia sobre el que m'agradaria llegir. Era un lector que s'havia transformat en un somni d'un lector.