Fa unes setmanes, en aquest mateix diari, l’arquitecte Jordi Badia va manifestar-se, decididament i inequívocament, a favor dels eixos verds de Barcelona. Sostenia que el transport privat resulta inviable, que s’han de fomentar altres mitjans de transport i s’aventurava a afirmar que hi ha pocs professionals que hi estiguin en contra. Per acabar, definia els eixos verds com “una idea extraordinària”.

Aquest estiu l’alcalde de Barcelona ha visitat París per conèixer la política urbanística encetada per l’alcaldessa Anne Hidalgo. De tornada, i contràriament al que calia esperar, va refermar la intenció de derogar la mesura de l’anterior consistori de qualificar el 30% per a habitatges assequibles en les noves construccions i grans rehabilitacions, argumentant ineficàcia i escàs interès dels promotors. En compensació va proposar convertir en aportació monetària l’exempció d’aquella condició urbanística.

Ha sigut gairebé sobre la campana del final del mandat, però l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat avui que atendrà les peticions de moviments veïnals i col·legis professionals com el d'enginyers i el d'arquitectes i dedicarà un monument a l'urbanista i enginyer Ildefons Cerdà. Que la ciutat no en tingui cap encara és "una anomalia" i un "deute històric", com ha reconegut la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha defensat que l'emplaçament escollit no podia ser cap altre que la nova plaça de les Glòries, a mig convertir en un gran parc. La intervenció artística que es vol que homenatgi el llegat de Cerdà, pare de la retícula de l'Eixample, s'ubicarà estratègicament a l'encreuament de la Meridiana, la Gran Via i la Diagonal.

El 1855, el ministeri de Foment va ordenar a Ildefons Cerdà i al seu equip un plànol dels voltants de la ciutat de Barcelona per a la formació del projecte de l’Eixample. Cerdà o algun col·laborador proper –l'autoria és desconeguda– va elaborar a mà una litografia que plasma de manera metòdica totes les particularitats del pla Cerdà. Amb llapis s'hi van dibuixar les illes urbanes i amb tinta negra el nom dels carrers, barris i alguns edificis. Es tracta de l'única planimetria coneguda del projecte original del pla Cerdà i aquest dimecres la Generalitat l'ha adquirit en una subhasta per 11.000 euros. El plànol formarà part de l'Arxiu Nacional de Catalunya.