Nova amenaça comercial. Quan s'acosta el límit del 9 de juliol per aplicar els nous aranzels, el president dels EUA, Donald Trump, ha amenaçat amb un recàrrec extra del 10% a tots aquells països que s'arrenglerin amb les "polítiques antiestatunidenques" dels BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica, a més d'Espanya, segons Trump). Els líders d'aquests països, reunits a Rio de Janeiro, el Brasil, han condemnat les sancions i la utilització dels aranzels com a eina política.

La setmana del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca pot semblar un moment estrany per posar èmfasi en la creixent fortalesa i capacitat d'acció de potències mitjanes no occidentals com l'Índia, el Brasil, Indonèsia, Sud-àfrica, Nigèria, l'Aràbia Saudita i Mèxic. Sobretot tenint en compte que Trump va declarar en el seu discurs inaugural que "els Estats Units reclamaran el seu legítim lloc com la nació més gran, més poderosa i més respectada de la Terra, inspirant la sorpresa i l'admiració del món sencer", abans d'anunciar que els Estats Units “recuperarien” el canal de Panamà.

Amb Donald Trump de nou a la Casa Blanca, els alts aranzels que s’ha compromès a aplicar a les importacions xineses no són la principal preocupació de la Xina. Els líders de la Xina entenen que els aranzels són més importants per a Trump com a moviments polítics i simbòlics que com a armes econòmiques per dificultar greument el creixement i el desenvolupament de la Xina.

"Desconec si és una confusió, però sí que puc confirmar que Espanya no és un BRIC". Evitant la confrontació, així ha respòs la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, al primer lapsus del president dels Estats Units, Donald Trump, que aquesta passada matinada va afirmar erròniament que Espanya forma part dels BRICS, l'organització d'economies emergents fundada pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica. I no només això, sinó que també va amenaçar a imposar a aquests països, inclòs l'estat espanyol, aranzels del 100%. "Espanya és un soci fiable i el principal motor econòmic de la Unió Europea. Els últims intercanvis i relacions comercials amb els EUA s’han duplicat en l'última dècada i, per tant, continuarem treballant per refermar l’estreta relació amb l’administració nord-americana", ha apuntat Alegría.

El bloc d'economies emergents, denominat BRICS, té oficialment un nou membre permanent. Indonèsia ha ingressat en aquest grup liderat pel Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica, i ho ha fet com a país i economia més importants del Sud-est Asiàtic.

La reunió dels BRICS a Kazan l'octubre passat ha fet evident que Occident, els EUA, el Canadà i la UE tenen un problema d’antagonisme amb els estats en desenvolupament que en formen part –la Xina, l'Índia, el Brasil, Rússia i Sud-àfrica.

En cas d'haver pogut participar a les passades eleccions nord-americanes hauria donat suport, sense cap mena de dubtes, a la candidatura de Kamala Harris. Donald Trump em provoca un rebuig gairebé físic: és un personatge vulgar, malcarat, narcisista, imprevisible. Si m'agradés escriure articles destinats a adular els lectors benpensants ara allargassaria les dues frases anteriors, i a córrer. Però d'articles així ja se n'han escrit massa, trobo. Per tant, gratarem una mica més la superfície a veure què passa. ¿De debò que hauria votat Harris només perquè el seu adversari em queia molt malament i perquè em sento més còmode amb les idees de la vicepresidenta? ¿Segur que només seria per aquesta raó? Em sembla que no. Siguem descarnadament honestos, posem les cartes cara amunt. Un servidor de vostès és un professor universitari i escriptor que viu còmodament en una zona agradable i tranquil·la del centre de Barcelona. Si en comptes d'això fos un treballador manual o un granger del Mig Oest a qui la globalització ha deixat totalment fora de joc, i als seus fills encara més, pensaria el mateix? Em sembla que no. Les absurditats que va explicar Trump sobre els immigrants que es feien entrepans de gos o de gat no signifiquen que als Estats Units no hi hagi un malestar important. En uns casos pot ser imaginari, evidentment, però en altres, com en el tema de la inflació creixent, és ben real. ¿S'han equivocat votant Trump i atorgant-li una concentració de poders amb pocs precedents en aquell país? Segurament, però això no justifica la pretensiosa condescendència amb què a Europa es jutja una democràcia que funciona de manera ininterrompuda des del 1776. Fa anys, Xavier Rubert de Ventós em va dir una frase memorable: "És cert que el feixisme sobrevola sovint els Estats Units, però casualment sempre acaba aterrant a Europa".

El president rus, Vladímir Putin, exerceix aquests dies d'amfitrió, a Kazan, de la cimera dels anomenats BRICS, un acrònim que en un primer moment reunia el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica però on també s'han incorporat països com l'Aràbia Saudita, l'Iran, Turquia i Egipte. Els BRICS són el contrapès mundial a l'hegemonia d'Occident, a la qual superen de molt en població i cada cop s'acosten més des del punt de vista econòmic. En aquesta cimera, Putin ha fet una crida a aturar la guerra al Pròxim Orient per por a un "conflicte a gran escala", una declaració certament hipòcrita venint d'algú que està envaint un tercer país com és Ucraïna. Però no ens podem quedar amb l'anècdota, perquè el problema és que Putin utilitza el conflicte del Pròxim Orient per posar de manifest la doble vara de mesurar d'Occident en els dos conflictes (d'una banda, ajuda Ucraïna; i, de l'altra, deixa fer a Israel) com una manera de treure's la responsabilitat de sobre i establir complicitats amb estats que li poden permetre resistir econòmicament i políticament a la cronificació de la guerra.

Acabar amb el conflicte d'Ucraïna ha estat un clam unànime dels líders mundials reunits a la cimera dels BRICS que se celebra la ciutat russa de Kazan. Ha estat en aquest fòrum on -sorprenentment- el president del país amfitrió, Vladímir Putin, ha acollit amb satisfacció el polèmic pla de Donald Trump per posar fi a la guerra amb Kíiv. El president rus, que va llançar una invasió a gran escala contra els seus veïns ucraïnesos ara fa gairebé tres anys, també ha admès que tots els països del grup BRICS, especialment la Xina, volen que la guerra s'acabi com més aviat millor i de manera pacífica.

La ciutat russa de Kazan acull aquests dies la cimera dels BRICS (una de les més importants de la seva història) i és, per tant, un bon moment per fer una anàlisi de la situació en què es troba el principal motor d'aquest grup d'estats: la Xina.

La cimera dels BRICS que ha començat aquest dimarts a la ciutat russa de Kazan és una de les més significatives en les dues dècades d'història d'aquest grup de països. Si més no, dels últims anys, ja que és la primera després de l'ampliació acordada l'any passat a Johannesburg, que evidencia que els països del denominat Sud Global tenen cada cop més interès en unir esforços i guanyar influència política i econòmica. A més, la trobada, en la qual participen més de vint caps d'estat i de govern, suposa un impuls per a Vladímir Putin, l'amfitrió, que vol enviar un missatge clar a Occident: Rússia no està aïllada.

Vladímir Putin és l’amo del temps. Ho és en el front de guerra a l’est d’Ucraïna, on avança lentament, quilòmetre a quilòmetre, mentre tota la maquinària militar occidental malda per proveir les forces ucraïneses de la munició necessària per resistir. També ho és en el front polític. Putin aprofitarà la cimera dels BRICS que arrenca avui a Kazan per enviar el missatge que ni és el pària internacional que alguns havien anunciat ni Rússia està aïllada en la seva guerra a Ucraïna. L’agenda de la reunió, però, és una altra. 

L’Argentina, l’Aràbia Saudita, Egipte, Etiòpia, els Emirats Àrabs Units i l'Iran entraran a formar part del grup d'economies emergents Brics (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica) a partir de l'1 de gener, segons ha informat en una roda de premsa el president sud-africà, Cyril Ramaphosa, amfitrió de la cimera que se celebra aquests dies a Johannesburg. Una quarantena de països havien manifestat el seu desig d'ingressar-hi, però la majoria s'han quedat fora, com Bolívia, Cuba, Hondures i Veneçuela.

El nou ordre mundial, o l'intent de crear-lo o almenys d'oposar-se al tradicional sorgit de la Segona Guerra Mundial i de la caiguda del Mur de Berlín que capitanegen els Estats Units, es dona cita a Sud-àfrica. L'arribada a Johannesburg en les últimes hores d'aquest dilluns i en les primeres d'aquest dimarts del president xinès, Xi Jinping, del brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, del ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov –com a representant de l'absent Vladímir Putin per evitar una possible detenció en virtut de l'ordre internacional d'arrest emesa al març pel Tribunal de la Haia–, i del primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, ha marcat el tret de sortida de la quinzena cimera dels BRICS.

El president xinès, Xi Jinping, ha volgut marcar el to de l'obertura de la reunió dels BRICS –les economies emergents: el Brasil, Rússia, la Xina, l'Índia i Sud-àfrica– que té lloc aquest dijous i divendres, amb un discurs en què ha criticat les sancions imposades per Occident contra Rússia. Xi ha advertit que convertien l'economia global en una arma: "Les sancions són bumerangs i espases de doble tall que polititzen i instrumentalitzen l'economia mundial i la converteixen en una arma". El mandatari xinès, amfitrió virtual de la trobada, ha defensat l'eliminació de barreres per consolidar la globalització i ha demanat esforços per millorar la governança mundial donant “veu i representació als mercats emergents i als països en desenvolupament”.