"Nosaltres mai havíem marxat". Aquesta ha estat la resposta del conseller delegat de Criteria, Àngel Simón, quan se li ha preguntat pel retorn de la seu social de la companyia –i de la seva matriu, la Fundació La Caixa– a Catalunya. Una resposta a un periodista de Madrid, en un acte organitzat pel diari econòmic Expansión, del grup Unidad Editorial. Un acte intens, inaugurat per l'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, i clausurat pel president de la Generalitat, el també socialista Salvador Illa, i que ha comptat amb una àmplia presència d'empresaris catalans, però també representants de l'Íbex-35, com no es veia des de fa temps a Barcelona.

La decisió del Banc Sabadell de retornar la seva seu social a Catalunya no marca, per ara, el camí de les altres grans empreses catalanes que van decidir traslladar els seus domicilis després del referèndum de l'1-O, segons ha pogut comprovar l'ARA contactant amb la majoria d'aquestes companyies. El Sabadell va ser la primera gran companyia que va endur-se la seu social l'octubre del 2017 i va encetar una sortida a la qual després es van sumar altres grans empreses.

Els canvis de domicili d'empreses d'una comunitat a una altra van augmentar el primer trimestre d'aquest any en prop d'un 42% en comparació amb el quart trimestre del 2023, segons les dades que recull trimestralment la companyia especialitzada Informa. En el primer trimestre d'enguany hi va haver 1.501 empreses espanyoles que van traslladar el seu domicili social d'una comunitat a una altra, un 41,74% més que els últims tres mesos de l'any passat.

Un total de 243 empreses catalanes es van traslladar a altres comunitats el primer trimestre d'aquest any, mentre que el Principat va captar un total de 227 empreses procedents d'altres punts d'Espanya. Unes dades que donen un saldo negatiu de 16 empreses, la meitat que el primer trimestre de l'any passat, quan en van ser 32, segons es desprèn del darrer estudi de l'empresa Informa D&B, del grup Cesce, que analitza els canvis de seu cada tres mesos.

“Són empreses que ho deuen tot a Espanya i que han de demostrar el compromís amb el seu país. No resulta acceptable que una empresa que ha nascut i crescut a Espanya gràcies a la inversió pública dels ciutadans espanyols mostri aquesta falta de compromís amb el seu país. Espanya l'hi ha donat tot. És una decisió que va contra l’interès i contra la imatge del nostre país”.

Rebuig clar del govern espanyol a la decisió de la constructora Ferrovial de traslladar la seva seu social, ara a Madrid, als Països Baixos. La decisió ha provocat reaccions en cadena a l'executiu de Pedro Sánchez, que demana explicacions al president de la constructora, Rafael del Pino, amb qui la vicepresidenta primera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, s'ha posat en contacte.

És innegable que l'1-O va provocar un moviment de canvi de seu social d'empreses catalanes. Però sovint es llegeixen, reboten i sovint també es magnifiquen informacions que asseguren que aquest moviment no s'ha aturat; l'últim cop va ser la setmana passada. Un repàs en profunditat a les dades, però, contradiu aquest relat catastrofista. Després de l'impacte inicial del darrer trimestre del 2017, quan un reguitzell d'empreses catalanes van treure la seva seu social de Catalunya amb el suport d'un decret aprovat pel govern de Mariano Rajoy per accelerar els trasllats, durant el 2018 es va anar moderant el moviment i a partir del 2019 es va frenar totalment.

Manel Pérez, periodista econòmic de La Vanguardia, ha escrit el llibre La burguesía catalana. Retrato de la élite que perdió la partida (Península, 2022). L’obra és una història crítica dels detentors del poder econòmic a Catalunya, un who is who dels més influents i un repàs al seu comportament polític.