Manu Chao ha fet tres coses importants al Festival (A)phònica de Banyoles que s'ha celebrat aquest cap de setmana: diverses activitats amb escoles i entitats de la capital del Pla de l'Estany, un gran concert i un gag recurrent. En comptes de Banyoles, Manu Chao va dir Banyuls... i no una vegada, sinó un centenar. "Som-hi, Banyuls!", "Més fort, Banyuls", "No t'escolto, Banyuls" i "Gràcies per l'energia, Banyuls" van ser les crides, sempre en català, amb què va adreçar-se al públic que havia exhaurit entrades al Club Natació Banyoles. Els primers cinc cops paraves atenció per estar-ne segur, i cap al final tu mateix cridaves "Banyuls!" I hauríem cridat el nom que el músic francès hauria volgut, immersos com estàvem en la seva manera de fer, tan fora de les convencions, tan engrescadora i tan eloqüent sobre com pot ser l'experiència de la música en directe quan li treus la faramalla que hem acabat acceptant com a inevitable. És un impressionat generador d'estats d'ànim que entren pels peus i els malucs, i tot plegat a trio acústic amb el guitarrista argentí Lucky Salvadori i el percussionista francès Philippe Teboul, Garbancito, còmplice de Manu Chao des del temps de Mano Negra.